Hi ha vides que semblen pel·lícules. La de Frederic Català (Elna, 1941) és un d’elles. Fill de dos refugiats espanyols que varen fugir a França durant la Guerra Civil, Català va viure una infància envejable malgrat les circumstàncies, sobretot gràcies als esforços dels seus pares per donar-li tot el que tenien i amagar-li tot allò que només li hagués fet mal. El resultat és una vida increïble plena de grans moments i anècdotes i un amor infinit per aquells que el varen dur al món.
