Magdalena Garau (Caimari, 1926) va ser collidora d’oliva, va tenir una botiga i va conèixer la feina a les finques de Sollerich, una de les possessions més grans de Tramuntana.
“Allà a Sollerich, els vespres, sa joventut no té res impossible, estàvem cansades del dia, però pareixia que no hi estàvem, arribàvem, mos rentàvem, mos canviàvem sa roba, sopàvem i després allà una cantava, s’altre també, alguna ballava, venien joves de per allà i de per Alaró i armàvem un poc de ball. I a les onze, l’amo feia passada i tothom a jeure perquè l’endemà havíem de fer feina”.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.com
