Molta gent, de fet la immensa majoraria de nosaltres, fem servir moooolta energia i temps en fer que les coses siguin ‘perfectes’ abans de llançar-nos a publicar un article, començar algun projecte o a demanar un augment de sou. Però saps que? El perfeccionisme és la major causa de fracàs a nivell mundial. El perfeccionisme directament matarà els teus somnis. És el que separa la gent que te èxit de la gent que està en el ‘quiero y no puedo’ en qualsevol àrea de la vida.
Cap de nosaltres és immune eh!!! A la que et despistes, és fàcil caure a la ratonera de nou...però si ens anem entrenant i practicant, com tot a la vida, cada cop serà més fàcil seguir endavant i no escoltar la veueta ‘perfeccionista’ del nostre cap.
Un dels mantres que faig servir a diari i que em van ajudar moltíssim a arrancar, va ser el de focalitzar les meves energies en el camí, no en el destí: progrés no perfecció. Repeteixo constantment perquè l'objectiu és mantenir-se sempre en una mentalitat orientada al creixement on estàs orientada a l’aprenentatge i l’experimentació, on es millora cada dia, dia a dia, passa a passa.
En cap moment estic dient que comencis de qualsevol manera de pressa i corrent, crec fermament en que hi ha d’haver-hi ganes, treball i esforç darrera de qualsevol cosa que vulguis crear; em refereixo als retocs interminables sobre petits detalls i mes retocs, i retocs que segueixen la veueta que diu ‘espera, encara no’.
Tot el que hi ha darrera d’això es la procrastinació que no deixa de ser una manifestació d’un por interna que tenim, conscient o inconscient.
La procrastinació es pot resumir com: deixar per més endavant el que puc fer avui. Sense data concreta: un dia d’aquests no és cap data en el calendari, quan em senti preparada no és cap data en el calendari, quan vingui el bon temps no és cap data en el calendari...veus on vull anar a parar, si no hi ha data, no hi ha pressió bona que et fa posar les piles.
El compromís més gran sempre és amb tu mateixa.
Sigui quin sigui el teu somni, sempre t’has de fer tres preguntes i en aquest ordre: Para que? Què? Com? Es l’ordre que et farà tenir les coses molt clares i a més farà que vegis que el teu propòsit sempre és més gran que tu i les teves pors.
Per mi, el meu Para que sens dubte era per COMPARTIR amb el món tot el que he après i segueixo aprenent per si algú, sigui 1 persona o 1 milió, és igual. El Qué el tenia molt clar també perquè fa anys que sóc consumidora de podcasts i m’encanta la versatilitat que donen per poder moure’t fent altres activitats mentre l’escoltes i a més m’arriba més el missatge que amb vídeos on potser em despisto més amb les imatges, els gestos de la persona que parla, què hi ha de fons...en fi, això va a gustos com tot en aquesta vida. Ara ja només em calia el Com que va ser posar fil a l’agulla recopilant tota la informació sobre com poder començar i òbviament, prenent ACCIÓ!!!
Abraça la imperfecció
Tots els éssers humans som profundament imperfectes i, tot i així, la majoria de nosaltres gastem molta energia en negar-ho. Ho Entenc. No volem ser definits pel fracàs o que la gent pensi en les nostres imperfeccions.
Al llarg del camí, has comès errors i has experimentat un o més fracassos. Per tant, és el moment d’adonar-te que els errors són un combustible potent que condueix el teu aprenentatge i creixement. Qualsevol forma d’error o fracàs és en el fons només un tipus de retroalimentació que t’orienta en una direcció més productiva, si pares atenció. Pots ignorar aquest incident o pots prendre la decisió de permetre que aquest incident esdevingui un autèntic moment d’aprenentatge.
La vida no està escrita a foc, és un camí per caminar, descobrir i crear. L’única variable que és mantindrà constant, és que tot canvia.
