Sovint s’entén la resistència com el gran llop dolent d’una terra anomenada intentar aconseguir el que volem però la majoria de la gent no té ni idea de què és la resistència.
Més enllà d’això, la gent encara té més dificultats per esbrinar que en realitat està en resistència.
Per entendre la resistència,una analogia pot ser una imatge d’un riu que te un corrent ràpid i que hi ha una barca amb sis remers. Tres estan enfrontats de cara, remant amb la corrent i tres d’ells en direcció contrària remant contra corrent.
Els tres remers remant contra corrent en una terra anomenada el que vols és riu avall estan en resistència.
La resistència no és res més que la força d’oposició. Pots trobar-te amb oposicions externes o internes. L’oposició externa és òbvia, són coses com persones que s’oposen a nosaltres, circumstàncies que ens obstaculitzen, qualsevol cosa que s’oposi al nostre moviment cap endavant en la direcció del que volem o conscientment volem.
El que no entenem i necessitem entendre, és que la resistència externa es un reflex de la resistència interna. Són pensaments, paraules i accions que s’oposen als nostres desitjos que s’oposen a la nostra direcció i al nostre major bé.
En altres paraules, les resistències internes i externes van de la mà. La resistència que trobem a l’exterior és el reflex d’una resistència interna que existeix.
Normalment tenim resistències internes que desconeixem completament. Pot presentar-se en forma de pensaments, paraules i accions.
La incoherència de pensar en una direcció, dir en una altre i fer en una altre, fa que estiguem en resistència interior i que no ens movem de lloc, repetint la mateixa realitat una vegada i una altra.
Ens manté en un estat fragmentat i dispers i ens fa patir. No podem avançar en cap direcció, estem estancades.
Ara és com la gent reacciona internament a aquesta resistència que provoca la major quantitat d’angoixa i patiment dins de la plasmació humana.
El que fan les persones quan es troben internament amb aquesta resistència és intentar impulsar-la, ignorar-la, negar-la, suprimir-la i intentar assolir el que volen aconseguir de totes maneres.
Sabem que el que resisteix persisteix, ho has sentit un milió de vegades I es una de les lleis fonamentals de la física, quan s’exerceix una força contra un cos, s’emet una força igual en sentit oposat.
Que passa quan resistim la resistència?
Es converteix en aquest horrible joc d'estira-i-arronsa. On tot el que intentes fer és superar o guanyar el partit afegint més pressió a un bàndol. Guanya el bàndol que vulguis tenir.
La manera com les persones s’enfronten a la resistència és intentar combatre-la.
Prendre consciencia de les nostres resistències internes es el primer pas de tots abans de prendre qualsevol acció perquè nosaltres sempre manifestem de dins cap a fora per tant les resistències que tinguem a dins sempre seran el primer a canviar si volem passar a l’acció en una direcció concreta.
Si notes que estàs posant molta energia i esforços en crear una cosa i notes, sents, que facis el que facis no avances, el primer que has de fer es PARAR i veure que hi ha a dins teu que et frena, quina resistència tens que això succeeixi.
Per fer aquesta feina has de ser totalment HONESTA amb tu mateixa, escoltar-te i sentir-te completament respirant en el teu cos des del moment present. En el teu interior tens totes les respostes i pots saber la raó principal que et frena. Quina es la teva ancora?
Tots tenim creences, poden ser limitant o potenciadores i son les primeres les que ens frenen d’aconseguir allò que volem. Les creences poden ser d’identitat, de capacitat o de mereixement i es una feina de vida anar descobrint-les.
L’energia de l’univers sempre conspira al teu favor, la resistència es dissol amb l’entrega sincera i la confiança total
