Què són els límits? Els límits que establim amb nosaltres mateixos al voltant del que tolerarem i no tolerarem.
Què està bé i què no?
La majoria de nosaltres ni tan sols ens hem plantejat on es troben els nostres límits i com que no els tenim definits clarament per a nosaltres i per als altres, la gent creua aquestes línies tot el temps i ens ferim.
Si com jo era abans, ets una persona que et costa dir no, que sempre ets la primera a compromet massa, intentar complaure a tothom, en fer-ho, al final t’acabes fent mal a tu mateix perquè no et prestes l’atenció i la cura que mereixes.
Hem gastat molt de temps i energia gestionant la percepció dels altres i assumint més responsabilitat que la nostra, de manera que ens hem estat abandonant per assegurar-nos que altres persones estiguin bé en lloc de consultar-nos amb nosaltres mateixes per veure si estem bé
Doncs, recuperem el nostre poder, controlem emprem el nostre temps i energia en lloc de donar-ho tot a tothom.
Deixa d'esgotar-te i dóna't realment el que necessites
Tu ets la teva millor amiga, la número u de la teva llista.
El primer pas com sempre és l’autoconsciència. Cal que et coneguis a tu mateixa, com et sents sobre les coses, on es troben els teus límits. En qualsevol situació, pregunta’t: quina és la meva preferència? Quin és el meu desig?
El segon pas després de conèixer-te i saber els teus límits, és comunicar-se i expressar els seus desitjos. Expressa aquests límits perquè altres persones sàpiguen on et situes i on són aquestes línies.
Si no ho expresses mai, la gent no ho sabrà. És el moment d’expressar la teva veritat, expressar la teva opinió honesta, els teus pensaments honestos, com et sents, encara que sigui incòmode, fins i tot si tens por sobre el que altres persones puguin dir, fins i tot si algú se sent ofès.
És totalment possible expressar quines son les teves necessitats i on estan els teus límits de manera directa, honesta i amable. No cal ser borde ni mal educada. Només pot ser honesta. Normalment, quan parteixes des d’un lloc d’honestedat i amabilitat, la gent ho entendrà. Si la gent s’enfada té els seus propis problemes, no ets tu, són ells.
Aquesta comunicació oberta et permet arribar a un compromís amb l’altra persona perquè expressis les teves necessitats i desitjos. Totes les relacions sanes tenen com a premissa la pregunta: Com podem aconseguir que tots dos acabem contents o, com a mínim, respectem la decisió de l’altre?
Un punt important que vull assenyalar és: NO ets responsable dels sentiments d’altres persones. Si ets una persona amb molta empatia, potser pots predir com se sentiran altres persones i, com que no vols ferir-les o ofendre-les, et retens, t’impedeixes voluntàriament de ser TU de veritat, ser honesta i això és un error perquè no pots assumir aquesta responsabilitat pels altres.
Quan ho fas, fas com si aquella persona no pogués gestionar els seus propis sentiments i emocions.
En el que t’has de centrar és posar primer les teves necessitats i posar-te en primer lloc de manera que protegeixis la teva energia.
Pas següent, deixa d’intentar mantenir la pau. Deixa d'intentar manipular-ho tot per mantenir l'harmonia i que tot estigui bé entre tots. Intentar crear harmonia a tota costa té un preu molt elevat, ve a costa de la teva pròpia autenticitat i el teu benestar. Deixa d’intentar que tot estigui bé i accepta que la gent no sempre s’entendrà, que mai no li cauràs bé a tothom i que està bé que així sigui.
A continuació, digues NO al que no et serveixi. Cal aprendre a dir que no amb gràcia i gratitud. Està bé dir NO.
Tot això te com a punt de partida l’amor propi, aprendre a estimar-te a tu mateixa, a tractar-te amb amabilitat, a donar prioritat al teu benestar.
Aquesta és una lliçó que molts de nosaltres hem d’aprendre.
