Quan alguna cosa es desconeguda i no tenim el control de les circumstàncies, això provoca estrès o dolor, ens sentim vulnerables.
Aquesta manca de resolució en si mateixa s’afegeix a l’angoixa que sents per no trobar una solució, una sortida, una resposta. Comences a sentir-te impotent i desesperada.
quan lluitem amb la incertesa la estem resistint, i això ens porta a donar voltes i voltes intentant trobar una resposta o una solució que no arriba.
Acceptar la incertesa, no des de la resignació, sinó des de l’amor, la confiança i la curiositat que neix d’ella, és en realitat, el que ens ajuda a avançar cap endavant, a passar de pantalla i a que la resistència es comenci a dissoldre.
Ara t’estaràs preguntant: ja però que faig quan hi ha incertesa sobre una situació i m’incomoda, no m’agrada??
Primer pas: deixa d’intentartrobar una solució. En comptes d’intentar de totes maneres sentir-te dins de la certesa, de la comoditat, de la seguretat, SENT l’emoció de la incertesa, dóna-li espai, i agraeixi que se’t mostri des de la presencia incondicional, sense critiques ni judicis.
Segon pas: començar a viure sota aquesta premissa: el que m’està passant és obvi que havia de passar perquè està passant i m’obro a veure perquè. En altres paraules, saps amb certesa que tot en aquesta vida passa per un motiu i tot es perfecte, i t’obres amb curiositat per explorar el que aquesta experiència porta com a aprenentatge. Tinc clar que la vida, mai et posa res al davant amb el que no siguis capaç de lidiar. Si ho estàs vivint es perquè estàs preparada per viure-ho. Les situacions i circumstancies que estàs vivint no son la causa del teu patiment. La causa del teu patiment és el pensament, la narrativa del teu ego que et diu que això no hauria de d’estar passant o se suposa que no ha de passar o que les coses haurien de ser d’una altre manera. Si ho penses fredament, no pots estar segura la 100% de que el que t’està passant no hauria d’estar passant. Sent amb lleugeresa aquesta afirmació.
Ara et demano anar un pas més endavant i obrir-te a la possibilitat, dins de les infinites possibilitats, de que el que està passant ha de passar perquè és el camí que has de fer, les experiències que has de viure, per créixer i recordar l’amor infinit que ja ets.
Tercer pas: sortir de mode víctima i pregunta’t sempre què puc aprendre d’aquesta situació? Quin aprenentatge m’està regalant la vida amb aquesta situació? Les experiències que vivim, totes, son miralls que la vida ens posa a davant per mostrar-nos allò que hem de treballar, allò al que no estem prestant atenció suficient o que directament no veiem per ignorància.
Quart pas: pregunta’t de què tens por. No tens por a la incertesa en si mateixa sinó al que tu penses que saps sobre la incertesa, és a dir, les conseqüències que penses que poden passar i de les que no tens cap control. Per tant pregunta’t: què crec que conté la incertesa?
Cinquè pas: deixa anar l’aferrament cap al resultat final. La incertesa pot generar molt de dolor i patiment i si estàs molt aferrada a que la situació es resolgui d’una manera molt concreta i precisa, estàs en control i no fluint i acceptant el que és i tampoc estaràs oberta a que el resultat sigui com ha de ser.
Sisè pas: observa els aspectes positius que t’envolten. Quan estàs en un moment d’incertesa, estàs atrapada pels teus pensaments majoritàriament negatius per tant es molt important veure les coses amb perspectiva.
Seté pas: abraça la curiositat. És una fortalesa caracteritzada per un interès per les experiències i les coses, la capacitat de trobar, explorar i descobrir. Ens desenvolupa com a persones.
L’única certesa és que tots tenim garantida la mort i la incertesa ens acompanya
