Confiança és una paraula que fem servir molt, però, què és la confiança i com funciona i per què és tan important a les nostres vides?
La confiança és essencialment un sentiment humà; sabem quan sentim confiança, però no és una cosa que puguem mesurar o acordar fàcilment sobre què és.
Per tant, una manera de pensar-ho és que si els diners són la moneda de les transaccions, la confiança és la moneda de les interaccions. I quan comences a veure-ho així comences a veure per què és tan fràgil i per què és tan valuós en la nostra vida. De fet, la confiança té més definicions que l’amor i la felicitat.
Si busques a google imatges de confiança n’hauràs vist algunes: una persona saltant d’esquenes sobre una pinya de gent o un trapezi, o fins i tot una d’un lleó amb un ratolí ballant davant del nas. I quan penso en totes aquestes imatges, tenen en comú alguna cosa molt poderosa.
Són una barreja de vulnerabilitat i expectatives i és en aquesta alquímia on resideix la confiança, per això de totes les definicions de confiança que he trobat, la que més em representa és la més senzilla.
La confiança és una relació segura amb allò desconegut.
Com més gran sigui la incertesa, més gran és la incògnita i per tant, més confiança es requereix.
Una de les coses complicades que em trobo sovint és sobre el llenguatge que fem servir al voltant de la confiança.
Per exemple, la idea de que la confiança és una cosa que se’ns dona i ja la tenim per sempre, és ben al contrari, la manera com funciona la confiança és que ens l’hem de guanyar contínuament. Un altre és la idea errònia que més transparència equival a més confiança, si tornem a la definició de confiança, que és una relació segura amb allò desconegut, podem veure que si necessitem que les coses siguin més transparents, hem renunciat a la confiança.Una altre idea errònia és que és aquesta idea de confiança general. Confio en algú o no confio en algú.
La manera de pensar en la confiança és pensar sempre de forma contextual i molt subjectiva. Llavors, quan es fa la pregunta de en qui es pot confiar? Sempre hauries de pensar com confiar en algú per fer alguna cosa concreta
Un punt molt interessant que vaig trobar mentre indagava sobre la confiança és el que s’anomena la psicologia del risc.
La forma en què es defineix el risc és com l’exposició a la incertesa amb una pèrdua potencial que importa.
El risc és la probabilitat que alguna cosa vagi malament i, si surt malament, fins a quin punt pot ser greu aquesta conseqüència. I quan veus aquest risc, comences a entendre per què la confiança i el risc són com germans i germanes.
De fet, la confiança és la força que ens porta sobre aquest pont entre allò conegut i allò desconegut. La confiança resol problemes de risc.
La forma de veure aquesta relació és el que s’anomena un salt de confiança. Un salt de confiança passa quan ens arrisquem a fer alguna cosa nova o a fer alguna cosa d’una manera totalment diferent.
Els humans estan connectats per fer salts de confiança. Hem estat saltant des dels inicis dels temps. Pensa en la primera vegada que la gent va passar d’intercanviar una olla de metall a confiar que el paper moneda. Pensa en la primera vegada que vam utilitzar un caixer automàtic, que vam pujar a un avió.
A través de la prova social, l’aversió a la pèrdua i la llei de familiaritat, podem entendre les barreres que obstaculitzen les persones que no volen o els hi costa sortir del lloc conegut, on se senten segures. Fonamentalment, el que ens impedeix assumir aquests riscos, és el que està realment enfrontant les nostres pors.
Hi ha una ciència darrere de per què donem la nostra confiança a la gent, el que fa que algú sigui fiable: els trets de capacitat, com algú fa alguna cosa, i el de caràcter, que són els motius pels quals fem certes coses.
