Aquest episodi el tenia feia moltes setmanes en ‘pausa’ i recentment he tingut accés a més informació que m’ha permés obrir-me a una altre visió del que es l’ego i com educar millor.
Anem al gra, qué es l’ego??? Això que tan sentim i escoltem i que molta gent, jo inclosa, ha tingut malentès durant molt de temps?? És una cosa bona? L’hem de matar?
Per entendre millor que és primer vull explicar alguns conceptes perquè situar-te.
1. Partim de la base que som essers espirituals vivint una experiència humana per creixer i evolucionar.
2. En aquest pla físic existeix la dualitat (hi ha amor i hi ha por, hi ha llum i hi ha foscor, o absència de llum) i per tal de que poguem experimentar el nostre lliure albir (queda’t amb aixo pq es clau) també existeix Ego i Ser.
El ego ens ha permes la supervivencia de l’especie durant tots aquests anys i es una part vital de la nostra experiència humana, aixi doncs el primer que has d’entendre i acceptar, es que l’ego es important i que mai mai mai desapareixerà de tu mentre visquis.
Dins nostre existeixen dues veus, una que és es el nostre Ser i saviesa interior i l’altre és l’ego
La veu interior del nostre Ser en molts casos es molt fluixa perque fa molt de temps que no li prestem atenció però hi es, mai ha deixat de ser-hi, es la veu del teu autentic Ser, l’amor, i es la veu que et diu qui ets, que segueixis el teu próposit, que estimis als altres, et dona pau, serenor, i et convida a compartir i a somriure a la vida.
L’ego es fácil de reconeixer (escasez fm o la loca de la casa) es aquella veu que et dira coses com que tu no pots, faras el ridicul, tu no vals, tens raó i això justifica el rancor cap una altre persona, aquella persona es mes llesta/guapa/alta que tu o al contrari, tu et sentiras més que un altre, et dira que ets massa jove o massa vell per fer segons qué…sempre existeix a la dualitat.
Per tant, donat que hem de viure amb ell, que millor que entendre com funciona i poder convertir-lo en el nostre aliat més que en enemic, no?
La funcio de l’ego es mostrar-nos a ON tenim tancades les portes de l’Amor. En quins aspectes de la nostra vida/experiencia ens hem treballar més.
Si tenim un ego ‘ben educat’ i fa la seva funció, és un gran aliat per anar per la vida pq sempre ens mostrarà els punts més febles que ens hem de treballar durant aquesta experiencia en aquest pla.
L’ego ens permet l’existència del lliure albir per triar en cada moment i cada situacio viure des de l’amor o des de la por, viure des del nostre personatge petit que només existeix en el pla físic o viure des del nostre Ser sabent que som molt més.
Viure en pilot automàtic és viure en el futur o en el passat, obviant el moment present i tot el que conté.
L’ego viu de la dualitat i es per això que és un fan de les etiquetes i de les categories i de les jerarquies. Sempre que tu pensis que jo soc diferent que tu, sempre que pensis que ets pitjor/millor que jo, sempre que hi ha dualitat hi ha patiment.
La por utilitza les etiquetes per enfrontar-nos i que seguim creient q estem separats, per evitar q ens unim i treballem conjuntament cap a l’amor.
L’ego es manifesta a través de creences limitants. El software que tenim instal.lat ja sigui per cultura, familiar o ancestral, moltes vegades ens crea patiment. És amant de la zona de confort i odia el canvi, adora la culpa cap als altres si alguna cosa canvia perquè li encanta tenir raó i no prendre responsabilitat.
Has d’entendre que es una partida permanent i que cada jugada o guanya l’ego o guanya el ser i la nostra feina es posar atenció al moment present i intentar cada vegada, treballar des del Ser. la feina de l'ego es fer-nos d'adversaris perque el joc tingui mes emoció
