Estem programats per a la supervivència, però no sabem moure'ns bé en entorns on no està clar què ha de passar.
Per reduir la sensació incòmoda que genera la manca de certesa creem expectatives
La nostra experiència, el que vivim i aprenem de totes les situacions per les que passem, va d'alguna manera modelant i donant-li forma a les nostres expectatives, les que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre els altres.
Una expectativa és una Previsió de què és molt probable que succeeixi i per tant ho vivim com l'anticipació d’aquest FET.
Pot ser individual o col·lectiva, basada en una simple creença, en la nostra intuïció, en l'anàlisi racional de l'escenari present o la probabilitat en base a experiències passades.
Les expectatives estan formades mitjançant suposicions sobre el que creiem que hauria de ser, en base al que ens han ensenyat i hem après.
Moltes vegades, la majoria, les expectatives que tenim s'allunyen de la realitat i ens trobem de ple amb la frustració. És inevitable tenir expectatives sobre alguna cosa o d’ algú. Tots ens les anem formant com un procés automàtic de la nostra ment.
Les expectatives no es divideixen en bones o dolentes, simplement ens impedeixen ser qui realment volem ser.
Què passa quan sortim del que se suposa que s'espera de nosaltres? Apareix la frustració de les persones que ens han vist sempre en aquest mateix paper de complidor d'expectatives. Si reaccionem com no estava previst i vam decidir comportar-nos d'una altra manera, les nostres relacions canvien. Ens sentim culpables per haver defraudat.
Alliberar-nos de les expectatives que els altres tenen cap a nosaltres és un gran pas, una tasca difícil que requereix de molt valor.
Si a més aconseguim entendre que no hem fracassat i que la decepció i la frustració és dels altres, que s'han format unes creences sobre com hem de ser sota totes les circumstàncies haurem après a més que no podem viure constantment darrera d'aquesta màscara, i acabarem per despertar el nostre autèntic SER.
En aquest despertar sorgeix la nostra autenticitat, prenem les nostres pròpies decisions tenint en compte el que necessitem i el que volem. Comencem a elaborar el nostre propi recorregut per la vida.
Anem comprenent que la nostra frustració sobre com crèiem que algú era, ha estat producte de la nostra il·lusió. Les persones no som específicament d'una determinada manera. Hi ha multitud de factors que influeixen en com ens comportem, i les decisions que prenem.
Si m'he defraudat pel que esperava d’algú, és la meva responsabilitat acceptar que era la meva creença, la meva expectativa, la qual jo m'he creat. L'altra persona està en el seu dret de no correspondre al que jo esperava d'ella.
A l'entendre el procés i mecanisme de les nostres expectatives, anem restant importància, comprenent, sent més compassives i més flexibles amb les situacions.
Anem acceptant i estimant les persones i a nosaltres mateixos pel que són, pel que som, amb els nostres errors i encerts. Ens permetem ser com necessitem ser, permetem als altres ser com necessitin ser i com vulguin ser.
Si parlem de relacions de parella, tots creem expectatives. El més important per crear una relació sana és no esperar que l'altre canviï. Si necessito que canviï, és que no m'agrada com és. A més, l'altra persona no canviarà ni té per què fer-ho. Molt menys perquè a nosaltres no ens sembli bé que sigui així
Funcionem així inconscientment, però tenim l'opció d'actuar sobre la nostra manera de pensar perquè jugui al nostre favor. Primer necessitem confiar, però sense expectatives concretes. La confiança és diferent a l'expectativa. La primera és més oberta i inspiradora, mentre que la segona és més específica i concreta, de manera que genera més frustració, ja que no depèn de nosaltres.
