Al principi d'una relació, les imperfeccions passen feliçment inadvertides, fem petites concessions, per conquerir, per agradar a l'altre.
PERÒ, aquestes petites accions que semblen insignificants al principi poden tenir un pes molt important després.
Arribats a un punt, poden fins i tot ser origen de molts conflictes, creant aquestes gotes de ressentiment i amargor que acaben ofegant en molts casos la relació.
Tot comença per un mateix. És molt difícil trobar una persona a la nostra mida si no hi ha prèviament una consciència pròpia ben desenvolupada: qui som, què ens agrada, quins són els nostres valors, quin propòsit de vida tenim, etc ... Poden semblar qüestions molt òbvies a priori. Però, realment t'has parat a reflexionar i experimentar en tu tot això?
Estàs alineada amb la teva essència i coherència interna?
Aquest és un factor clau a l'hora de trobar la parella ideal. Perquè atraiem el que som.
Si nosaltres estem molt allunyats de la nostra essència o desalineats i desequilibrats energèticament, sens dubte atraurem això a les nostres vides.
La veritat és que en cada moment de la nostra vida pot haver-hi una parella ideal. No necessàriament és la parella que tindrem tota la vida, però sí una que ens fa de mirall i ens permetrà madurar i créixer.
Cal ser HONESTA amb una mateixa i saber establir límits sans perquè la nostra relació sigui enriquidora i no destructiva. L'objectiu de tota relació és créixer i quan una persona evoluciona en una direcció i l'altra o bé s'estanca o bé creix en una altra direcció, cal saber veure-ho i parlar-lo.
Hi ha formes d'arribar a un punt mig si es té la voluntat que hi hagi entesa i sobretot tenint clar que TOT té un preu i cedir en favor de la relació generalment és una mala decisió.
Molts conflictes arriben també amb les expectatives que posem sobre la relació i sobre l'altra persona. La immensa majoria de conflictes de parella que he viscut i que he presenciat tenen una mateixa arrel: falta de comunicació assertiva.
Ningú llegeix la ment: si vols alguna cosa digues-ho clarament
Accepta que l'altre no té perquè canviar, és més, no ha de canviar perquè TU ESTIGUIS BÉ. La parella és el major mirall juntament amb els fills. Atraiem allò que som i per tant, la parella sempre ens mostrarà allò que no tenim sanat ni treballat, allò que més et treu de polleguera que potser al principi fins i tot t'agradava o et feia gràcia
Parla amb freqüència i exposeu obertament les VOSTRES necessitats. Al loro!! les teves necessitats NO són una llista de coses que l'altre ha de fer perquè tu estiguis contenta, sinó que són coses o accions que tu necessites per sentir-te en pau, tranquil·la i bé
L'amor comença per un mateix. L'altre no és aquí per fer-te feliç sinó per acompanyar-te en el viatge, creixent junts i creant un espai en comú SENSE perdre l'espai individual que cadascú porta amb si mateix a l'inici de la relació.
Som éssers imperfectes en continu desenvolupament i creixement, i ningú et pot satisfer el 100% en totes les teves fonts de satisfacció. Una relació va creixent, evolucionant i modificant-se al llarg de la vida
L'amor no és suficient per a conviure. Calen habilitats de convivència, que tenen a veure amb la comunicació, amb la capacitat de resolució de problemes i les habilitats de negociació. La diferència entre una persona que es està satisfeta en la seva vida en parella i una infeliç no són els problemes, sinó la manera de afrontar-los.
Quines qualitats d'una persona són primordials i imprescindibles per a tu?
Ningú pot donar del que no té. Si no has fet el procés d'estimar-te primer, difícilment podràs trobar l'amor enlloc.
