TOTS tenim el nostre poder per sobre del que la gent digui o opini, per sobre del que se suposa que hem de fer. He vist i que sentit que TOTS SOM LLIURES.
Sempre tenim el poder d’escollir. Sempre .
Podem escollir escoltar el soroll extern i no prestar-nos atenció.
Podem escollir viure en el victimisme de pensar i creure que la vida es injusta i que totes les coses dolentes sempre ens passen a nosaltres.
Podem escollir quines converses tenim, quina informació dels medis deixem entrar al nostre cervell i de quines persones ens rodegem.
Podem escollir si volem anar a la feina amb una actitud d’aprendre i aportar el millor de nosaltres o des d’una actitud d’obligació, com si algú ens apuntes amb una pistola al cap cada mati.
Podem escollir què mengem, podem escollir dormir menys perquè volem veure un altre episodi d’aquella sèrie que tan enganxa.
Podem escollir no tenir una escolta activa cap a les persones properes.
Podem escollir no tenir cura de nosaltres.
Podem escollir estar en queixa, en critica i en enveja cada dia.
TOT es sempre una elecció que tenim a les nostres mans.
Vivim en una cruïlla permanent, sempre podem triar viure des del camí de l’amor o des del camí de la por.
No hi ha mes camins.
Com a humans, la nostra fe no es tan gran com per saltar al buit sense garanties, estem constantment buscant garanties per donar la següent passa, sense escoltar-nos profundament.
Aquesta busca permanent de garanties fa que la majoria de vegades no prenem acció per fer o dir allò que volem, la por ens paralitza. Aquí et convido a que ho miris en petit, no a grans decisions transcendentals com canviar de país o deixar la teva feina, sinó a les petites coses.
Cada mati quan surts de casa, estàs segura de que tornaràs al vespre i amb aquesta convicció, et comportes de certa manera, deixes de dir t’estimo a la gent que estimes, potser no t’adones del bon dia que fa i agraeixes a la mare terra el cant dels ocells o els arbres i flors que et trobes pel camí.
Estàs immersa en la llista de coses que has de fer durant el dia, el que passarà o no passarà en les properes hores i t’oblides fins i tot de mirar-te amb amor i sentir com està el teu cos.
La paradoxa més gran es que mai hi ha garanties, ni d’èxit ni de fracàs, l’única garantía segura que tenim es que algun dia ens morirem i que no sabem quan arribarà aquest dia.
Un dels camins és el conegut, el que ara mateix estàs caminant, la zona de confort encara que no sigui massa còmode, encara que et molestin les pedres que tens a dins de la sabata. És un camí on et sents ‘aparentment’ segura perquè creus que el tens sota el teu control. Aparentment.
No passa res si decideixes seguir aquí, tens total llibertat per fer-ho. Si no vols transformar, si no vols explorar el teu potencial i la màgia que tens a dins, si no vols transitar noves zones desconegudes. Tot està bé sempre i quan assumeixis les conseqüències que aquesta decisió comporta. Això passa per deixar la queixa, la critica i l’enveja apartades per sempre, acceptant plenament que has decidit quedar-te on ets i que tot es perfecte. No tens cap dret a queixar-te per allò que TU has decidit que així sigui.
L’altre camí és totalment nou i desconegut, sense cap garantia de res, i per descomptat que fa por, molta por!! És un camí que prens només amb la FE i confiança total en la vida, des de la plena responsabilitat que tots tenim sobre nosaltres mateixes. Només TU ets responsable de la teva vida, no hi ha culpables, només responsabilitat.
Per viure des de l’amor és tan senzill com preguntar-te cada dia, en cada decisió: què faria si no tingués por? Què escolliria si no tingués res a perdre?
Agafa les roses del teu camí sense por de punxar-te amb les espines. La vida es un regal, cada instant compta i sempre val la pena.
