Es normal pensar que som humans de pensament lliure i que la majoria de vegades actuem de manera racional i intencionada. Malgrat aquesta reflexió lògica i racional, a l’hora de prendre decisions, la part emocional juga un fort paper, crucial diria.
Molt resumit, tots tenim dos motivadors principals a la vida: el dolor i el plaer
Essencialment, allunyar-se del dolor implica que fer alguna cosa concreta serà menys dolorós que no fer-ho. Per exemple, si tenies sobrepès a una edat primerenca i et van assetjar a l'escola i et vas sentir humiliat, podries convertir-te en un addicte al gimnàs a la teva vida adulta perquè va ser una de les coses més doloroses que vas experimentar i no vols sentir-ho de nou. Així que no fer exercici i no estar tan en forma com sigui possible pot significar que tornis a caure en el parany del que et va passar quan era un nen. El dolor o el record del dolor t'està impulsant a fer alguna cosa.
El segon motivador principal és el plaer, és a dir, fer alguna cosa dona més plaer que no fer-ho en absolut. Per exemple, vols veure els teus amics el cap de setmana perquè és molt més divertit i distret fer-ho que quedar-te a casa i netejar.
Tots dos motivadors principals són molt diferents, però tenen alguna cosa bàsica en comú: tots dos tenen un fort component d'aferrament emocional.
Quan es tracta d'estalviar diners, per exemple, per a la majoria de la gent, el segon motivador principal és el que impulsa la part emocional perquè gastar els diners ara mateix per obtenir plaer és més atractiu que estalviar-los i retardar la gratificació.
Si multipliques això amb tots els teus amics que van al bar i es diverteixen o comprant l'última joguina que sigui de moda avui dia... sents una pressió addicional per ser com ells perquè ets el reflex del teu entorn.
La gratificació endarrerida o gratificació diferida és la resistència a la temptació d’un plaer immediat amb l’esperança d’obtenir una recompensa més valuosa i duradora a llarg termini
Quan es tracta de creixement i desenvolupament personal, passa una cosa semblant. És molt més atractiu deixar-se impulsar pel plaer de les coses externes per adormir els teus sentits en lloc de quedar-te amb el teu malestar i veure-ho i estimar-lo.
Acostumem a fugir tan ràpid com podem del caos, sobretot si tenim una manera fàcil d'escapar i "oblidar-nos dels problemes" encara que només sigui durant unes hores.
Si ningú al teu entorn prioritza el seu creixement personal ni convertir-se en la seva millor versió, és fàcil entendre per què tampoc no ho estàs fent tu.
El teu principal motivador és evitar el dolor.
En aquest cas el dolor està íntimament associat a la por: por a preguntes incòmodes, por a sentir-te rebutjat per les teves noves inquietuds, por a sentir-te sol, por a no pertànyer més al grup, por d’escoltar el que el teu cos et vol dir, por d’escoltar la teva intuïció mes que els consells de la gent que t’envolta, por a no complir amb les expectatives que els altres tenen de tu...
La bona noticia és que pots entrenar la teva capacitat per endarrerir la gratificació immediata, de la mateixa manera que pots entrenar els teus músculs al gimnàs. Una i altra vegada fins que el teu cervell digui: 1) sí, val la pena esperar i 2) sí, tinc la capacitat per fer-ho.
1. Comença increïblement petit. Fes el teu nou hàbit tan fàcil que no pots dir que no.
2. Millora aquest hàbit, en un 1%. Torna-ho a fer demà. El progrés incremental et permet generar confiança
3. Determina una franja de temps que sigui assolible i realista per tu, ni massa curta ni massa llarga
4. Comença AVUI
