Molta gent fa una llista de propòsits de fites i objectius que vol aconseguir durant l’any entrant i la intenció està enfocada a crear una nova realitat. Això en conjunt fa que l’energia vibracional del planeta sigui mes alta aquests dies i per tant m’ajuda a sentir-me en sintonia amb la veu de la meva intuïció, la saviesa interior.
Les darreres setmanes he sentit la crida interna de parar i d’integrar més profund tots els aprenentatges que he fet fins ara. Integrar més profundament les coses que t’he anat compartint fins ara i sobretot PARAR DE FER i viure més des del SER.
M’he adonat que com més en SER he estat, més i més crida el meu ego em diu coses com ‘que fas aquí asseguda, parada sense fer res?’ i com més el veig des de l’observadora, mes sento totes les emocions reprimides que volen sortir i que no han tingut espai fins ara.
Des de petita aprens a rebre amor condicionat: si et portes bé – premi, si fas els deures – premi, si estàs quieta i callada – premi, si t’ho menges tot – premi, si treus bones notes – premi...els meus pares al igual que els teus o qualsevol persona que et cries, t’han ensenyat i t’han estimat des del que ells havien aprés, el millor que han sabut amb les eines i nivell de consciencia que tenien.
D’adulta he hagut d’assumir la responsabilitat de que la meva vida es com jo vull que sigui, i no com m’han ensenyat i sobretot a deixar de ser una víctima de les circumstancies, culpant als altres. He hagut de desaprendre i segueixo cada dia, per aprendre de nou a estimar-me incondicionalment, desfent-me de totes les creences que em limiten i em fan creure que no soc capaç de crear la vida que vull, que no soc mereixedora d’amor pel sol fet de SER i que no soc valuosa si no faig alguna cosa que ho demostri.
Durant aquestes darreres setmanes de silenci he pogut observar amb més claredat els mecanismes i patrons adquirits i apresos per evitar sentir la incomoditat de les emocions reprimides. Tots aprenem des de petits alguns mecanismes i vies d’escapatòria per evitar el dolor i alhora sentir-nos connectats a la nostra infància, al que és familiar i conegut.
Hi ha moments en la nostra vida, especialment durant la infància, on ens passen coses que ens provoquen una ferida emocional que en aquell precísmoment no podem gestionar, i s’emmagatzema en un racó del nostre inconscient esperant el moment en que estem preparats per sentir-la i sanar.
Els darrers dos anys han estat un escalfament per l’intens entrenament que viurem tots com a humanitat la 2022. Cada cop serà mes i mes difícil i dolorós ignorar les ferides que tots duem a dins, serà mes i mes difícil i dolorós defugir d’una mirada al interior amb addiccions passatgeres i mecanismes de defensa per anestesiar la incomoditat.
Durant el 2022, multitud de persones es veuran forçades si o si a encarar la realitat. Et veuràs obligada a enfrontar-te, a mirar, a reconèixer i a resoldre aquelles coses que has estat evitant o aquelles que simplement no has prestat atenció. El tema principal d’aquest nou any serà la crida a la SIMPLICITAT. Simplificar és eliminar allò que no és essencial per tal de posar focus, temps, energia i acció en les coses que realment son IMPORTANTS I VALUOSES PER TU.
El primer pas es revisar i avaluar les prioritats actuals i estar present amb TU per sentir què es el que realment és genuïnament important i valuós PER TU. La honestedat amb tu mateixa es la clau per tal de donar les passes conscients cap a la nova direcció.
La terra ens demana que despertem perquè un mon nou està sorgint i aquest any s’han acabat les mitges tintes: o tries màgia amb el canvi des de l’interior o tries caos absolut des de la inconsciència.
