Qui sóc?
La resposta automàtica que pots donar es començar pel nom, quants anys tens, després la professió, l’estat civil, si tens fills o no, on vius, si ets alta/baixa, la teva nacionalitat...i així anar descrivint tot el que creus que ets TU.
Segons Ekhart Tolle, això és la identitat de la forma, és a dir, la idea de que JO sóc el meu cos i les meves circumstancies.
Durant les últims 22 mesos, moltíssimes coses han canviat i la vida de molta gent s’ha capgirat 180º. Què passa llavors? Qui sóc sense la meva feina, la meva família, la meva casa, el meu compte corrent, la meva professió?? Segueixo aquí oi? No he desaparegut, llavors TU no ets el teu cos i la teva ment.
Quan totes les etiquetes que et definien cauen, és normal sentir-se que ja no saps qui ets? Pensaves que ho tenies tot clar i tot lligat i ara...ara què? Ara toca despertar.
Moltes de les coses externes que et donaven la sensació de control i seguretat, s’han esvaït. Per l’ego es dolorós es clar, abans d’aquests gairebé 2 anys era molt més fàcil aconseguir anestesiar o no mirar cap endins però a nivell espiritual, ha estat un regal.
Un regal de la vida, que amb el seu infinit amor ens treu tot el que ens obstaculitza el nostre creixement i evolució.
Els obstacles són desviaments en la direcció correcta.
Quan comences a veure la nostra vida a través de les lents de direcció en comptes de ser víctima del que passa al món, veus i sobretot experimentes les vivències d’una manera totalment diferent.
A través del prisma de les infinites possibilitats, creixem, sanem i canviem i veiem que estem totalment guiats per una energia que es la que tot ho crea i que es molt més gran que el nostre petit personatge que esta estancats dins dels pensaments egoics.
Els obstacles són oportunitats.
Tot es energia, t’ho creguis o no, es així. Esta demostrat científicament des de fa dècades, un arbre, una pedra, el vent, l’ordinador que fas servir, la roba...tot, si ho mires amb un microscopi, veuràs que esta format d’àtoms i molècules igual que tot el teu cos i a més, a dins de cada partícula subatòmica, tot es buit. No hi ha res, tot es informació, energia.
Tot està connectat i és la teva ment, únicament la teva ment, la que et fa pensar que estàs separada, és la que dirigeix l’espectacle del nostre ego. La que et fa pensar que tu només ets el teu cos i les teves circumstancies, el que pots percebre a través dels teus cinc sentits. Però ja hem vist que si les teves circumstancies es capgiren, tu encara estàs aquí...per tant...és un patró de pensament, una creença que només està al teu cap.
La meditació es una eina fantàstica per ser l’observadora de tot el show. T’asseus a la butaca del cinema i veus les imatges passar i passar, sense enganxar-te. La segona part de la meditació és fer la feina de crear espai perquè aflorin les emocions que estan a dins, sentint que TU ets l’espai que ho conté tot.
Des de que comencem a tenir memòria, comencem a formar associacions sobre com rebre amor. Creixem en entorns on l’amor es condicionat. comencem formar creences sobre com es el món des de les nostres vivències i també comencem a tenir traumes que no som capaços de gestionar i que el nostre inconscient emmagatzema i només quan estem preparats per sanar-ho els treu.
Ara, l’energia de la terra, amb la seva sacsejada, fa que tot el que estava enquistat, enganxat i amagat surti més fàcilment a la llum, que ho puguis veure i sentir perquè ho puguis sanar i per tant créixer i evolucionar. Durant els propers mesos veurem caure moltes més estructures antigues que ens mantenien en un estat hipnòtic perquè un món nou esta emergent i el dolor i el patiment que veiem arreu és la por, la foscor, l’ombra que ha de ser vista perquè hi ha tanta llum ara mateix a la terra que es inevitable que es dissolguin.
