Quina gran alliberació poder verbalitzar en veu alta NO HO SÉ i estar en pau.
No ho sé - T’obre a rebre amb els braços oberts les infinites possibilitats de la vida, tot allò que la teva ment no es capaç d’imaginar ni el millor dels teus somnis. T’obre a confiar en que la Vida sap més que tu, en que hi ha una força, una energia més gran que tu i que jo que ho coordina tot i que sempre la Vida conspira al teu favor, sempre.
Sóc una ignorant i feliç de ser-ho i acceptar-ho!! No me m’avergonyeixo de reconèixer-ho i acceptar-ho, és més, sento una espècie de serenor i pau interior al adonar-me que és infinit tot el que ignoro, i és poquíssim el que sé o millor dit, el que crec que sé. Com ignorant en moltíssim temes, m’obro a la curiositat d’aprendre cada dia coses noves.
Quan entres a la vida adulta i adquireixes responsabilitats, sovint potser no et permets expressar ni mostrar que no saps què estàs fent amb la teva vida, que simplement vas tirant ‘’aparentment’’ endavant com pots i en realitat estàs en una roda de hàmster donant voltes sense moure’t de lloc. Això et pot portar a reprimir i a suprimir emocions dins del nostre cos.
Quan acceptes la teva ignorància i que pràcticament no saps res de res, el teu potencial es multiplica perquè moltes de les creences que el limites i que et frenen tenen l’arrel en creure que tenim totes les respostes i ja sabem tot el que hem de saber. Que ja sé de què va això…
L’única manera de superar els obstacles que ens anem trobant pel camí és aprenent, perquè si estem ensopegant amb un tema de forma recurrent és perquè alguna cosa ens queda per aprendre. O moltes vegades, hem de desaprendre per tornar a aprendre una nova manera de fer.
Durant l’etapa educativa de la infància i adolescència, anem adquirint coneixements, raonaments, creences, valors, coses i situacions amb les que ens sentim identificats i anem creant el nostre personatge, el nostre Ego per poder moure’ns per la vida en aquest pla físic. El que passa es que ens identifiquem tant amb aquest caràcter que ens acabem creient que aquest personatge és l'únic que som i aquí comença la il·lusió mes gran: la separació.
Deixem de sentir la unitat de la consciència que ho engloba tot, l’energia creadora de la vida, de cada cèl·lula que compon aquest univers infinit del qual tots en formen part perquè la consciència és indivisible. Al creure que som aquest Ego i la seva historia, sorgeix una resistència a abraçar la ignorància.
Quan arribes a l’acceptació profunda de que som uns ignorants, i integres que ets molt més que l’Ego que has anat creant durant molts anys, la teva consciencia es desperta.
És primordial dedicar temps a conèixer-te, estar disposada a qüestionar TOT el que creus que saps o tot el que creus que és cert. La majoria de les creences que tenim son apreses, son com programes instal·lats a la teva ment des de fa tants anys que ja els has integrat com certeses perquè el teu passat t’ho confirma, ho valida.
El creixement comença quan estem disposats a acceptar que constantment estem passant de la saviesa a la mes absoluta ignorància. No pots controlar el caos ni la incertesa, forma part de l’experiència de viure, però si que pots aprendre i entrenar en millorar la destresa per surfejar cada escenari com es presenti.
Acceptant el present, sentint el teu cos. Aquí i ara. És un lloc on sempre tens accés.
L’ego sempre vol tenir raó, es la base de la seva supervivència. El teu Ser vol ser feliç vivint experiències.
Vols tenir raó o ser feliç?
