En l’episodi d’avui et vull parlar d’un concepte que s’utilitza a nivell econòmic però que tots podem fer servir a nivell conscient cada dia: el cost d’oportunitat.
El cost de oportunitat d’alguna cosa és allò a què s’ha de renunciar per a aconseguir-la.
Per exemple, si no disposes de diners per a assistir a un concert i a més a més comprar un CD, quina decisió prenc? No tenir diners per a les dues coses et duu a triar i, per tant, a renunciar a alguna cosa (cost d’oportunitat).
De vegades el cost d’oportunitat d’una acció no es tan evident com sembla. Si et preguntaren quant costa anar al cinema, probablement respondries el que vas pagar l’ultima vegada. És el cost visible. Però el nostre temps disponible (cost no visible) també és un recurs limitat que ha de figurar en el càlcul. Tant els diners com el temps representen oportunitats perdudes per haver anat al cinema.
En el camp del desenvolupament i creixement personal, quan es produeixen canvis a nivell intern això donar pas a que es presentin noves oportunitats en el nostre entorn extern perquè tot es un mirall, es un reflex.
El punt que et vull comentar en aquest episodi es que només podem mesurar allò que perdem però mai allò que guanyem. En altres paraules, no saps el que hi ha a l’altre banda d’un nou TU.
Els patrons egoics amb els que estàs identificada i que tenien un propòsit quan es van crear durant la teva infància, ara que vas despertant veus que ja no tenen sentit i tu ets l’espai que ho conté tot.
Quan aquests patrons surten a la llum i ets capaç de veure’ls, transcendir-los i deixar-los anar, un nou TU sorgeix. Aquest nou TU es capaç de pensar, dir i fer coses que mai havies experimentat perquè mai havies estàs sense aquest patró que ha mort, sense aquesta part de tu que pensaves que eres tu però que era el teu ego.
L’ego es necessari per experimentar les coses que anem vivint a nivell humà però una cosa es ser conscient d’això des de la connexió amb la teva essència i una altre es creure que tu ets el personatge i deixar que sigui ell qui dirigeixi la festa.
I com podem tenir fe en que el millor es donarà a cada moment?
Les expectatives son humanes però aquí el punt de patiment és l’aferrament que tinguis a que una cosa tingui el final que tu has pensat que es el millor. Tot el que passa te un propòsit, unes lliçons que has d’aprendre per recordar l’amor incondicional que JA ETS. L’acceptació del moment present es la manera de fer que les emocions no es suprimeixin ni es rebutgin i puguin passar a través teu, que l’energia flueixi i marxi.
Estàs en el lloc i en moment perfecte a cada pas, no vas tard ni vas avançat, estàs exactament on has d’estar.
Un nou TU esta intentant emergir i perquè reneixi, l’antic TU ha de morir, o millor dit, els patrons amb els quals s’identificava.
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense moltes de les creences que tens ara i que et mantenen en la limitació falsa.
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense rancors, sense retrets, connectada amb el perdó profund d’acceptar i integrar que tots estem fem el millor que sabem amb les eines que tenim a cada moment.
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense els hàbits poc saludables que ara mantens, segurament per anestesiar moltes emocions que ara no vols sentir.
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense un diàleg intern negatiu i auto destructiu cap a tu mateixa, sense dir-te coses com que burra que sóc, jo no soc capaç, jo no serveixo
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sent totalment responsable de les teves emocions, honrant-les, veient-les sense jutjar i experimentant-les a través del teu cos.
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense la il·lusió de la separació.
Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense sent un nou TU
