Recordes el moment més vergonyós de la teva vida? pensa en un defecte teu del qual no et sents orgullós o imagina't exposant les teves idees davant una gran audiència. Com et sents en pensar en això? T'exposaries a situacions similars? Compartiries aquestes experiències amb altres persones?
Si les emocions que et vénen són molt semblants a la por, la vergonya, la inseguretat o fins i tot pànic o ansietat, és probable que sigui perquè són situacions en què et sents vulnerable.
Ens sentim així perquè temem el rebuig dels altres i que això ens faci sentir-nos desconnectats de l'altre o del grup.
Si mirem el significat que li donem, moltes vegades tendim a relacionar la paraula vulnerabilitat amb debilitat, perill, inseguretat, sentiments d'incapacitat, vergonya i incomoditat.
Entenem que la vulnerabilitat és el sentiment que ens envolta quan ens hem posat en una situació en què d'alguna manera estem desprotegits, per exemple, quan compartim un aspecte difícil de la nostra vida amb algú o parlem dels nostres sentiments… és realment difícil!
En aquest llibre, la Brené Brown, exposa un concepte diferent sobre la vulnerabilitat i la defineix com “el punt on neixen l'amor, el sentit de pertinença, la valentia, la creativitat, l'empatia i l'alegria . És font d'esperança, empatia, responsabilitat i autenticitat (…) és poder compartir les nostres històries amb aquells que s’han guanyat el dret d'escoltar-les”
Aleshores, lluny de posar-nos en risc de desconnectar amb l'altre, la vulnerabilitat és imprescindible per crear vincles ferms i profunds i sobretot una relació autèntica amb els altres.
El que passa sovint és que en lloc de respectar i apreciar la valentia i l'atreviment que hi ha darrere de la vulnerabilitat, tendim a permetre que la nostra por i la incomoditat es converteixin en crítica i judicis. És per això que comencem a evitar situacions en què ens sentim incòmodes o massa exposats. Però encara que intentem evitar-ho, sentir-nos vulnerables no és una elecció, és una cosa que simplement passa. El que sí que podem triar és com reaccionar davant d'aquestes emocions de manera que la vulnerabilitat ens serveixi de base per connectar amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Brown explica que les persones creem escuts que ens “protegeixen” de les situacions en què ens podem veure o sentir vulnerables. Els escuts els sintetitza en les tres formes mes comunes:
Témer la felicitat: Si alguna cosa es massa maca per ser veritat, tendim a pensar que no pot ser real. Estem en una planificació constant del desastre imminent. Si tot va bé, tenim por que alguna cosa vagi malament i això fa que no gaudim de les experiències i del present perquè estem en un estat ‘a la defensiva’ per quan arribi el pitjor. Com a solució proposa practicar la gratitud a diari. Si estàs esperant que passin coses extraordinàries et perds la felicitat del moment present.
El perfeccionisme: El perfeccionisme no és el mateix que l’esforç per assolir l’excel·lència, no és l'èxit saludable ni el creixement personal. En un episodi anterior et parlava de centrar-te en el procés i no en la perfecció.És autodestructiu i addictiu i a se centra en el pensament primari: si semblo perfecte podré minimitzar els sentiments dolorosos de vergonya, critica i culpa. Com antídot proposa valorar la bellesa de les fissures. La presencia es la medicina per canalitzar-ho. En tot hi ha fissures, es per l’escletxa per on entra la llum.
Anestesia: Vivim en la dualitat, en la polaritat, es així com experimentem i creixem. Si anul·les la foscor també anul·les la llum. Anestesiem el patiment que provoca no sentir-nos prou, suficients ni adequats, sentir que som ‘’menys que’. Proposa establir límits sans i cultivar el teu esperit. El mes important no es el que facis, sinó perquè ho fas
La nostra experiència com a humans es basa en la connexió amb els altres
