L’aferrament o vincle es presenta de moltes formes. Ens podem vincular a persones, a un objecte, a una feina o a una identitat social, fins i tot a una idea o una creença.
Tenim tot tipus de vincles o aferraments, alguns molt forts i d'altres molt més subtils i sovint no som conscients de la seva fortalesa fins que perdem alguna cosa o ens enfrontem a l'amenaça de pèrdua.
Molts dels aferraments inconscients que tenim venen de la infància, potser va passar alguna cosa que et va fer sentir-te insegura físicament, tenies por i per controlar la situació, vas crear patrons de pensament i de comportament basats en la por que es segueixen repetint fins que no li dones llum.
De vegades, sobretot si estem en un camí espiritual, pensem que per desfer-nos de l'aferrament hem de desfer-nos de l'objecte, canviar les relacions o canviar les circumstàncies externes. Pensem que el apego significa separar-nos d'algú o desfer-nos de les possessions materials. Però això no resol realment el problema més profund.
En comptes d'alliberar l'aferrament ens resistim, lluitem, l'enterrem i qualsevol que sigui el desig que l'alimenta encara hi és. S'amaga sota la superfície creixent i supurant. Ens convencem que ha desaparegut, però realment només l'hem enterrat.
El nostre vincle no és causat per res extern, és un estat psicològic intern. Per tant, canviar el nostre comportament o el nostre entorn és només una façana temporal.
El primer és que hem d'acceptar que l'aferrament hi és, no resistir-hi, no pressionar-nos per lluitar contra ell perquè això només ens fa patir encara més. Simplement reconèixer els nostres vincles, ser conscients d'ells i acceptar-los sense cap mena de judici negatiu. Hem de mirar el nostre propi vincle d’aferrament a mesura que l'experimentem per observar-lo i examinar-lo i per entendre el procés sencer. Hem d'entendre tota la por i el desig que hi ha darrere.
Has de veure-ho i entendre-ho per tu mateixa, encara que digui que el teu vincle està arrelat en algun desig o por o el que sigui, potser ho entenguis intel·lectualment i pots estar d'acord o en desacord, però això no et porta enlloc.
Sovint, el que hi ha darrere del nostre vincle és una mena de desig que és essencialment una forma de por i inseguretat, però estàs disposat a explorar-ho? Estàs disposat a mirar-ho profundament per entendre-ho? Aquestes coses poden ser molt incòmodes. Preferim no anar-hi; Preferim no molestar aquesta bèstia adormida perquè no volem fer front a aquest nivell de malestar, però si volem acabar amb l'aferrament, hem d'entendre'l i això significa seure amb qualsevol incomoditat que surti.
Quan arribem a comprendre aquestes coses, podem trobar-les completament il·lusòries, en aquest cas no cal lluitar contra elles perquè només veure la naturalesa il·lusòria d'alguna cosa és suficient en si mateixa per transcendir-la.
Quan parlem de deixar anar alguna cosa estem parlant d'un acte que no requereix absolutament cap esforç. L'esforç que estem fent no està realment en deixar anar, sinó en mantenir el vincle viu. El vincle en si és l'esforç, així que la pregunta és per què aguantem? Per què tenim por de deixar-nos anar? Quina és la por? Quina és la creença darrere d'aquesta por?
Sovint tenim por fins i tot de mirar la nostra pròpia por, però què tenim por de descobrir? Ningú mai ens ha ensenyat a gestionar les emocions,no en sabem, no es un lloc familiar i per això ens costa tant. El nostre ego adora la familiaritat, el que es conegut, encara que sigui una merda, però és al que està acostumat i odia els canvis i la incertesa. D’aquí ve tanta resistència.
En lloc de centrar-te en deixar anar, posa la teva atenció en allò a que et resisteixes, centra’t en veure per què t’aferres tant fort. Aporta consciència sense judici, sense resistència ni esforç i sobretot sense vincular-te a cap resultat en particular
L'ombra es absència de llum
