Fa mes de 50 dies em vaig apuntar a un grup on compartim el repte de meditar cada dia durant 1 hora durant 90 dies i observar què canvia en cadascun de nosaltres i de retruc, en el nostre entorn exterior.
Els reptes sempre ens fan créixer i sobretot descobrir més sobre nosaltres mateixes.
La meva prioritat és la meva connexió amb la divinitat, l’univers, la vida, diga-li com vulguis. Aquest és el meu propòsit principal, ser la meva millor versió.
Per què? Doncs perquè quan tu t’enfoques en ser millor i en vibrar en sintonia amb el que la teva ànima anhela i desitja, el teu ego cada vegada està mes en segona posició.
Quan tu canvies, tot canvia. El canvi SEMPRE va de dins cap a fora. Si jo vull que la meva vida sigui diferent, he de començar per mi mateixa.
El que et vull compartir sobretot és que amb cada meditació he entrat en el món de les infinites possibilitats.
He pogut veure en el meu exterior com circumstàncies que semblaven problemes, s’ha resolt com per art de màgia. Al jo sentir més pau, estar més present i més en sintonia amb la meva veu interior, estic menys reactiva, més abraço tot el que arriba amb una nova curiositat de ‘’què he d’aprendre d’això?’’, més desperta estic a viure el present, a agrair i a gaudir de tot el que m’envolta.
Estar més connectada amb mi mateixa em va sentir que no necessito tant perquè la vida em prové de tot el que necessito.
Al estar més present prioritzo el que és important a la meva vida a cada moment.
Meditar o escoltar el silenci interior, es una eina accessible per tots i que ens ajuda a re connectar amb la nostra veritat, el nostre autèntic Ser. La connexió de fet no l’hem perdut mai, el que passa es que l’hem tapat amb patrons egòics que ens han fet oblidar la veritat de qui som. Estem tant adormits en el nostre paper 3D ens creiem que som aquest personatge.
Un món nou vol ser creat a través teu, on les teves capacitats tinguin espai per brillar i per oferir, servir i donar el millor de tu a la comunitat. Però perquè es pugui materialitzar en aquest pla 3D, primer ha de morir, ha de caure tota l’estructura antiga de patrons.
La caiguda i a la destrucció sempre es mes rapida que no pas la creació d’una cosa nova. Imagina’t un edifici vell que ha de ser enderrocat perquè un de nou s’ha de construir en aquell solar. Primer l’has de tirar a terra i no pots evitar aquest pas i a més a més no pots començar a construir el nou edifici fins que no ha caigut totalment l’antic i has netejat les runes que ha deixat.
El que et dic et pot semblar catastrofista o apocalíptic fins i tot però també t’ho pots mirar com una enorme oportunitat de redreçar el teu camí cap a una vida amb més coherència, sentit i significat.
En tota aquesta caiguda, sentirem mes fort que mai com el nostre ego es resisteix a caure, com moltes de les pors surten mes i mes a la superfície i mes dolor i patiment es reflexa fora.
L’aferrament que cadascú tingui a la seva falsa identitat es farà molt mes obvi i la vida t'empenyerà amb força a deixar anar i connectar-te més amb la infinitat que ets.
Et convido a que no defugis, a que no intentis reprimir totes les emocions que et vagin sortint perquè es un procés de purga i sanació.
El nou món necessita aquesta llum que només tu tens, els teus regals, la teva millor versió, amb els teus dons i talents posats al servei de la comunitat.
