La realitat que percebem en el nostre dia a dia es molt molt molt limitada respecte a tot el que realment ens envolta.
Si estiguéssim en un aeroport o en un supermercat ple de gent, i poguéssim veure, escoltar i sentit tot el que realment ens envolta, el nostre sistema nerviós col·lapsaria.
Tota la gama de colors que realment existeix, totes les emocions de les persones que ens envolten, tots els sons, olors…es impossible percebre-ho tot. El nostre sistema nerviós no està dissenyat per rebre tanta informació i fa moltíssims filtres fins que ens arriba el que sigui que ens arriba.
Per tant, la informació que ens arriba sobre la realitat que estem vivint i experimentant, es molt limitada però alhora altres realitats estan coexistint a la vegada encara que nosaltres no les puguem percebre.
Aquí es on entra el camp de les infinites possibilitats.
Hi ha tantes realitats com persones al mon, o sigui, més de 7 bilions.…totes son certes i totes son valides, cap es mes o menys valuosa que l’altre.
Cadascú experimenta el que esta condicionat a experimentar.
Hi ha molts factors que influeixen en aquest filtre:
Primer de tot, a un nivell cerebral, tenim el sistema reticular que no es res mes que un circuït de diversos nuclis neuronals on estan implicades en moltes funcions, totes elles fonamentals per a la nostra supervivència com ara on posem el focus d’atenció i els trànsits de somni i vigília entre d’altres.
Aquest sistema neuronal el podem visualitzar com un casquet que envolta el cervell i esta format per multitud de xarxes de connectors i son la porta que connecta el subconscient i el conscient. O sigui, aquest sistema es com el porter de la discoteca que diu ‘’tu entres, tu no entres’’
I quins son els requisits perquè et deixin entrar al local?
El primer filtre que fa es el nostre nom de pila, per això encara que estiguem en mig d’una multitud de gent, si sentim el nostre nom des de l’altre punta, ens girem i el captem.
Un altre filtre que fa que es el va lligat al focus d’atenció, és a dir, allò al que prestem mes atenció i mes energia, les nostres neurones graven automàticament que allò és important per nosaltres i el sistema reticular deixarà passar el filtre a totes les experiències i vivències i sensacions que vagin lligades a allò que te gravat com ‘això es important per la mi’
Per exemple, si tens pensat comprar un cotxe concret i no pares de comentar-ho, de pensar-hi, d’imaginar-ho…endevina que? Veus aquest mateix cotxe a cada cantonada.
Sigui el sigui, si li poses tota la teva atenció de forma intensa, les teves neurones graven que allò es el que han de filtrar, en altres paraules, et portaran evidencies que constatin el que estàs pensant constantment. El punt clau quan saps això, és que per una banda confirma que co-creem la nostra realitat i en segon lloc, ens dona tot el poder per donar-li les directrius que volem perquè filtre allò que volem.
Tot depèn de nosaltres. Que es important per mi?
Un altre filtre vital que fa el sistema reticular està basat en la nostra supervivència, és el que ens alerta d’un perill però aquí un matis molt important: pots ser un perill real com ara un cotxe que ve a tota velocitat o algú que s’acosta pel darrera o pot ser un perill basat en les nostres creences limitants. Són creences que hem après al llarg de la nostra vida i aquestes creences han marcat des de molt petits el que filtra el nostre sistema reticular
Per tant, si prenem consciencia de que el que veiem, vivim, sentim i experimentem es individual a nosaltres en base al que filtra el porter de la discoteca, podem veure com la discoteca pot ser com jo vulgui que sigui.
Les infinites possibilitats hi son a cada moment esperant que triem veure la vida d’una altre manera.
