Els éssers humans tenim creences de tota mena.
Una creença és una veritat subjectiva, una convicció que considerem certa.
Les creences poden ser de dos tipus:
· Externes. Quan provenen del nostre entorn, ens han sigut ‘’donades’’, ja sigui perquè acceptem les del nostre entorn social per encaixar millor, o perquè rebem una educació informal sobre això, creences religioses, culturals, socials o polítiques.
· Internes. Quan provenen de la nostra pròpia ment, com a fruit de la nostra experiència directa amb el món, o de la interpretació / el significat que es li hem donat a un esdeveniment. És el cas de moltes creences personals, especialment durant la infància que es quan ens comencem a formar una idea de com es el món i sobretot què interpretem com a seguretat i amor que son les dues coses bàsiques que necessitem
A la vegada les creences poden ser:
· Potenciadores (positives): són les que t’ajuden a avançar cap a l’objectiu que vols. Són creences que impulsen a créixer, a potenciar el millor d´un mateix i a complir les fites proposades
· Limitants (negatives): ens impedeix dur a terme alguna acció que voldríem fer, i ens ocasiona, per tant, patiment. És a dir, es tracta de creences personals que mai no ens animem a posar a prova, perquè estem convençuts de la seva certesa. No sóc bo o bona per això. No sóc capaç de fer-ho. Sóc un desastre, o no se'm dóna bé allò. Això és molt difícil per a mi. Si alimentem dia a dia el nostre cervell amb elles, ens poden paralitzar, perquè ens limiten, ens bloquegen, ens impedeixen ser realment els qui som o aconseguir allò que volem.
Les creences estan per qüestionar-les perquè són una idea, un pensament concret que afirma ser veritable sense haver-ne comprovat la seva veracitat.
El que passa és que ho anem fent nostre, ho integrem, ens ho mengem, ho anem reproduint i funcionant a partir d'aquesta creença.
Moltes vegades estan molt incorporades a la nostra manera de pensar, al nostre discurs tant intern com extern, en la manera que tenim de parlar de nosaltres amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Per tant, intenta localitzar, identificar, detectar aquests titulars, aquestes conclusions o frases que hi són en forma d'afirmacions o decrets posant-te límits.
Cal no oblidar que és una programació, i només podem eliminar-la desprogramant aquesta creença, però per això necessitem primer identificar-la
Després d'identificar aquesta creença limitant, el següent pas serà criticar-la, posar-la en dubte. Fes-te preguntes com:
· Per què penso això?
· En quin moment he après això?
· Des de quan penso això de mi?
· Quines proves tinc que és veritat?
De vegades t'has convençut una cosa que és una fantasia i que no es basa en una experiència viscuda sinó que has absorbit creences que no son teves
El tercer pas consisteix a re formular aquestes afirmacions de manera que siguin més realistes. Sobretot si és una creença molt distorsionada i que no es recolza en res real o res que sigui prou probable.
Presta atenció a si fas servir molt paraules categòriques com mai, sempre, tothom, ningú i posa-ho en dubte.
· Realment ningú t’entén?
· Realment tothom pot fer això i tu no?
· Realment sempre et passa el mateix?
· Realment mai et surt res bé?
Posa en dubte els paradigmes existents i així podràs imaginar, crear i desenvolupar alguna cosa nova, alguna cosa que potser ningú hagi ni tan sols imaginat.
Una cosa que molts deien que no era possible
