La primera passa, la primera acció que t’encamina cap allò que vols sempre és la més difícil.
Moltes vegades fugir del que no volem sembla més fàcil que apostar pel que volem, sembla absurd oi?
A un nivell mental ens podem convèncer i tenir molt clar el que hem de fer i quines passes hem de seguir però passar a l’acció….això ja es un altre tema…
Què ens frena?
En l’episodi anterior et parlava de les creences, limitants i potenciadores.
Tots anem emmagatzemant inputs/informació des de la infància (el que veiem, escoltem, experimentem 24hrs al dia non stop des del ventre de la mare fins que tenim aprox 6 anys) i tota aquesta informació fa que construïm els nostres propis paradigmes sobre com és el mon i construïm alhora patrons de conducta alineats amb allò que creiem.
A partir dels 6-7, quan comencem a tenir consciencia i pensem, podem deliberar, aprendre i entendre conceptes però les arrels ja estan plantades al nostre subconscient
Per això, encara que a un nivell mental entenguem que si fem determinades accions, obtindrem determinats resultats, el nostre cos sempre seguirà al subconscient i ens quedarem aturats.
El mes maco per mi del camí d’auto coneixement es que quan prens mes consciencia de com funcionen les regles del joc, més eines i capacitats tens canviar-les.
Cada cop que prens consciència, que te n’adones que alguna força t’està frenant de fer alguna cosa que t’acostaria cap allò que vols, pregunta’t:
Què he de creure com a cert perquè em comporti de la manera en que ho faig?
És cert al 100%?
Des de quan crec això?
Com sempre et repeteixo, la honestedat amb tu mateixa es clau, no ho has de ser amb ningú mes sinó vols però a tu mateixa no et pots enganyar ;)
Està oberta a rebre les respostes que la teva saviesa interior et dona, apagant el soroll que no et deixa escoltar el que et diu el cor.
Crec que moltes vegades, aquesta por a ser sincers i oberts/receptius amb nosaltres, aquesta mirada cap endins, es el que més ens frena.
El nostre ego vol sobreviure a tota costa i per ell el mes important és:
1. tenir raó
2. tenir el control
3. sentir-se segur en la zona de coneguda/familiar – malgrat sigui un infern
Aquesta mirada cap endins i trobar les respostes a les preguntes que ens fem, fa trontollar el nostre ego.
Depenent de la resposta que obtinguis de les preguntes, significa desmuntar tot allò sobre el que has estat vivint durant dècades.
I fa por, i fa mal i surten ferides que no volem veure...
El camí d’auto coneixement i acceptació, passa per reconèixer i veure que potser has estat vivint durant anys i anys en un terreny que no et corresponia i ara t’adones que el que el teu cor anhela i vol es una cosa totalment diferent.
Tingues molt present que TOTS fem a cada moment el millor que sabem amb les eines que tenim i aquí es clau el perdó i la compassió cap a tu mateixa.
Saber quines son les nostres arrels ens pot ajudar molt a entendre perquè em estat vivint com ho hem fet i també ens ajuda a decidir, a triar, començar a pensar i a actuar diferent.
Canviar creences es possible, no es fàcil però es possible, i tant que si!
Adonar-te d’elles es el primer pas i el mes gran i poderós. Saber que el teu paradigma de vida s’assentava sobre les bases d’una creença concreta ja t’ha fet el 85% de la feina.
Prendre consciencia et fa baixar-te del tren del pilot automàtic i començar a crear conscientment la vida que vols.
