Et convido a que durant una setmana sencera, juguis amb la idea que la següent hipòtesis es certa al 100% i a veure que passa: tot el que t’envolta es un reflex del teu interior, no hi ha res a l'exterior que et molesti, sinó que desencadena/detona alguna cosa dins teu que no havies vist o que no has processat.
No em creguis, experimenta-ho!
Només et convido a jugar amb aquesta idea, aquesta premissa i que la prenguis com a certa durant una setmana a veure què passa J
Hi ha emocions estancades al teu cos i també hi ha coses que passen a l’exterior que molesten a una persona i a tu no...i el motiu es que hi ha característiques concretes de l’escena que està passant que detonen certes parts emocionals / ferides que no havíem vist i que segueixen obertes.
T’ofereixo la possibilitat de que miris en el teu interior més profundament, que posis el focus en com et sents i no tant en el que ha passat o algú ha dit o el que sigui.
El sol fet que estiguis escoltant aquest podcast ja et dona una pista molt obvia de que segurament estàs en un punt d’incomoditat màxima i busques respostes, potser el teu despertar ja es aquí i encara no l’has abraçat o estàs a una passa justa de començar a veure la vida des d’una altre perspectiva.
Et convido a estar present pel que sigui que sentis ARA i que no t’agafis, no t’aferris al per que estàs com estàs...
estar amb tu, escoltar com et sents i processar tot el que surti deixant espai perquè l’emoció aflori es la cosa mes productiva que pots fer amb la teva vida!!
Si tu ignores el teu interior, el que passa es que segueixes fent un munt de coses per evitar seure amb les ombres, i com et vaig comentar en l’episodi de fa uns dies, això ja no és sostenible en el temps en que vivim ara, el fugir, anestesiar i evitar seure amb tu, ja no funciona.
Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa.
Seguint la hipòtesis que et comentava al ppi, podràs observar i sentir com aquesta ferida ja hi era, et portarà a escenes passades amb altres actors on et vas sentir igual
L’ombra no es res mes que absència de llum, quan hi posem atenció, la mirem, la sentim i l’estimem...es dissol, es purga sol amb un plor o amb un crit.
Aquesta emoció estancada volia moviment, que es la seva essència natural i si en algun moment l’hem bloquejat, s’ha quedat allà a boxes esperant seguir el seu camí. Un cop la deixem fluir, ja ha fet la seva funció i marxa.
