El apego o l’aferrament es molt habitual en la nostra societat i hem d’entendre que es perfectament normal que així sigui i en els propers minuts et vull explicar alguns punts Claus sobre perque aquest aferrament és el mateix que evita i t’està privant de viure la vida meravellosa que mereixes.
Primer de tot - darrera de qualsevol aferrament hi ha por. Por a perdre aquella persona que estimes tant i que creus que sense ell/ella no podràs viure. Por a perdre la feina perque penses, que sense aquests ingressos aniràs a viure a sota un pont. Fins i tot por a perdre el mobil pq sino estaràs desconectada del mon i segur q et perds alguna cosa important.
L’aferrament és un estat emocional de vinculació compulsiva que s’origina des de la il.lusio de que estem separats i que necessitem allò o aquella persona per sentir-nos identificats i estimats.
Des del moment en el que neixes, el primer vincle d’aferrament emocional es el pare i la mare. Vas aprenent una serie de patrons de pensament i de comportament en base a rebre amor, perque es el més important. Sentir-te estimada, reconeguda, sentir que et necessiten i que et valoren.
Si vius aferrada al teu cos, a persones o a objectes materials estás condemnada al patiment perque tot es impermanent. Res dura per sempre i tot esta en constant canvi, evolucio i expansio.
Has de tenir en compte que tota la teva vida has estat visquent amb aferraments per tant no es possible esborrar-los d’un dia per l’altre ni tan sols ho has de veure com un fet negatiu del que t’has de desfer. Es a base de pràctica i amor que es produeix el proces de deixar anar.
L’aferrament es produeix arrel d’un desig creat per un sentiment - pot ser per satisfer un sentiment de plaer o per evitar un sentiment desagradable. Sempre que li dones molta importancia a un sentiment, es crea un desig i es produeix un aferrament, pq creus que ETS aquests sentiments quan en realitat ets el SER, el contenidor, que dona cabuda a aquest sentiment i a molts altres.
el desaferrament no es desfà esforçan-te per deixar anar, si t’esforces en ‘desvincular-te’ estas creant mes resistencia i li estas donant mes poder a l’aferrament en si.
El deixar anar no viu en l’esforç, es la conseqüència natural de veure l’aprenentatge darrera de l’aferrament. Donant llum a la por que hi ha darrera.
La foscor es simplement absència de llum, per tant, quan mires i veus realment que és el que et produeix aquesta necessitat d’aferrar-te a aquella persona o cosa, el desaferrament es produeix de forma inevitable.
La lliberació de la dependencia passa per saber que ets digna i mereixedora d’amor pel sol fet de ser i existir. La dependencia i l’aferrament passen perque des de la teva ment penses que ets menys o mes que algú o que et fa falta alguna cosa per ser millor pq penses que no ets prou: prou alta, prou guapa, prou llesta, prou rica, prou simpatica, prou popular, no tens prou èxit, no tens prous estudis.
