T'agrada que les novel·les tinguin un lèxic ric i precís? O prefereixes un llenguatge planer, de carrer? He mantingut una conversa molt interessant sobre aquesta dicotomia amb l'escriptor Manel Castromil, amb motiu de la publicació de la seva darrera novel·la, Amor, Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.
Amor és una reflexió profunda d'un professor de Filologia a qui la prejubilació li angoixa i el paralitza fins el punt de qüestionar-se el sentit de la vida i l'amor.
Tot succeeix en un sol dia i en un únic escenari, en una atmosfera gairebé claustrofòbica, on Castromil descriu rutines aparentment senzilles: un dia de vacances a la casa familiar, en un poblet de muntanya.
A l'entrevista parlem àmpliament de la novel·la, que està escrita amb un lèxic molt ric, amb paraules tan ben posades que recorden un poema. Amb frases breus. També cal destacar l'estructura: una extensió idèntica de cada paràgraf, un per a cada pàgina: 241 paràgrafs en total.
Perquè us en feu una idea de la meticulositat amb què ha estat escrita l'obra, us llegeixo un fragment a l'apartat de lectura dramatitzada. En Manel Castromil també ens recomana un llibre i ens explica les seves tècniques d'escriptura.
Gaudiu l'entrevista del pòdcast Entre Llibres!
