Sempre m'he preguntat quin és el camí correcte. Sempre m'he preguntat quina és la fórmula a seguir per perdurar el màxim de temps amb aquest joc on a vegades es complica. Sempre m'he preguntat quines són les accions que han fet aquelles persones que ho han aconseguit. Després de pensar-ho molt, t'adones que la solució és gaudir del camí, més enllà que sembli un tòpic, és la realitat. Avui us porto un petit fragment del qual penso, un petit fragment d'una història que vaig començar fa molts anys i que avui dia continua persistent. La història del tren és una d'aquelles històries on relata a 2 nens que entren en un tren i tenen percepcions totalment diferents. Un es centra molt en el futur, quan arribarem al destí final, quan. Per contra, l'altre nen, tot al contrari, observa detingudament tots els detalls i centra la seva ment en el moment present, sense pensar (massa) amb les conseqüències del futur.
