*Evidentment, és mascareta, però rima millor mascarilla.
Un discurs teatral sobre la docilitat del poder, la rendició disfressada de prudència i els silencis que fan més mal que les guerres.
Aquest no és un atac: és una reflexió sobre els governants que prefereixen agradar a obeir, i els pobles que s’acostumen a no esperar res.
“Quan el poder ja no serveix al poble… només queda la màscara.”
