"Estimada senyoreta Laura, vindré demà (...)", així comença una carta que va escriure el compositor francès Paul Dukas a Laura Albéniz. Viatjarem amb ells, i amb ells descobrirem altres mons. És el que tenen les cartes, que són un testimoni directe, planer i de vegades sincer de les persones. Laura Albéniz, pintora, salonnière, poliglota, li feia de secretària al seu pare Isaac i li contestava les cartes. Un cop mort ell, Laura va seguir cartejant-se amb alguns músics i artistes, entre ells Dukas. Van mantenir una relació d'amistat durant trenta anys. A la carta que us porto avui, ella té 18 anys, ell 45. I tan amics!
