Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre de Sayd Bahodín Majruh i la poesia popular de les dones paixtus de l'Afganistan. A les valls afganeses i als camps de refugiats, les dones paixtus improvisen breus poemes d'una intensitat i bellesa inusitades: els landais. Aquesta forma poètica limitada a dos versos sovint rimats s'acostuma a recitar acompanyada de música en cercles exclusivament femenins. Són versos anònims que es creen en comunitat, i només perviuen a través del temps els que queden gravats en la memòria col·lectiva. La veu dels landais és la d'una dona lliure que manifesta les seves inquietuds, les seves alegries i els seus plaers: un cant que és alhora un crit desconsolat àvid de vida amb el qual la dona afronta l'opressió de la societat tribal i patriarcal. D'aquesta protesta ofegada només en deixa dos testimonis: el suïcidi i el cant: "Em vas vendre a un home vell, pare, que Déu destrueixi casa teva, jo era la teva filla".
