Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Roma, el 1830. Hi hem anat amb el jove Felix Mendelssohn ,que aleshores tenia vint-i-un anys. Tot un viatge iniciàtic a manera de Gran Tour: creuar els Alps des del fred sol luterà. i comprendre, com diu Goethe, el significat del marbre. La primavera rebrà el compositor a Roma, una ciutat transparent, lluminosa, engalanada, amb racons, capvespres, nostàlgia de les seves ruïnes i palaus. El compositor no és aliè als seus encants i hi passeja amb curiositat, i la pinta i llegeix Goethe. El jove se sent exuberant per la ciutat festiva perquè també celebra l'arribada d'un nou papa. És aleshores quan comença a escriure la Simfonia núm. 4, vitalista, rabiosament juvenil, testimoni d'aquells dies feliços: "Tot el país tenia un aire festiu tan gran que jo em sentia com un príncep fent l'entrada triomfal!". I a partir de tot plegat escriu la seva Simfonia n. 4, que anomena "Italiana".
