Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb un poema de T.S. Eliot: "En el meu principi hi ha el meu final. Les cases se succeeixen: s'aixequen i cauen, s'esfonsen, s'amplien i es traslladen, es destrueixen, es restauren, ocupen el seu lloc en un camp obert, una fàbrica, un camí. Les cases viuen, moren: hi ha un temps per edificar i per a la vida i la generació i un temps perquè el vent trenqui el vidre solt (...) La llar és el punt de què partim". I el viatge ha seguit per altres llocs i per altres músiques!
