Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al "Club de lectura" del "GT" per parlar-vos d'un text que el 2012 va rebre el premi de la crítica Serra al millor text de teatre català. És "Acorar": paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa fins al cor i, també, aniquilar i que li serveix a l'autor per explicar la fi de la pagesia de la Mallorca tradicional. És del mallorquí Toni Gomila i és un retrat punyent que no deixa indiferent: "El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, un iPhone 7 d'un iPhone 8, un PC d'un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i a formar part del record. De les coses permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res. Ni el seu nom. I amb un genèric, l'humilien. No destrien pomeres de pereres, cireres, alzines ni oms. Només diuen "arbres" (...) ! És el mateix que passa amb la música, estimats i estimades, de tot en diuen "música"! I no només la gent jove, esclar!
