Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat fins al mes de gener del 1939, quan Pau Casals, des de l'exili a Prades, va escriure al seu amic Lluís Companys, president de la Generalitat: "Em temo que el moment de recordar-li el seu oferiment de salvar la casa de Sant Salvador ha arribat . La casa no conté riqueses materials, però és l'expressió i la síntesi de la meva vida de català i artista, i el més modest objecte parla de sentiments (...)". Com a souvenir hem escoltat una reflexió que el mestre del Vendrell feia poc abans de morir.
