Avui comencem el nostre viatge particular de manera poètica, amb Margarit i Léo Ferré: "Tu i jo sempre hem tornat junts a París. L'estació de França queda enrere ¿uns ferros dins la nit¿ com el passat. És blavosa la lluna vista des del tren, la lluna feta de records de l'ombra, com, per a mi, el París de fa trenta anys en els teus ulls ¿vull dir els d'aquella noia: literatura, exili, la cançó francesa...
Comencem!
