Quan ha estat l'última ocasió en què hem conegut gent nova? El Campus d'Estiu va ser una bona oportunitat per trobar-nos amb persones que ja coneixíem i, també, per fer noves amistats. Avui us expliquem com va anar!
Com hem de fer servir els verbs conèixer, trobar, quedar i fer amics?
CONÈIXER
1) conèixer algú: passar de ser desconeguts a ser coneguts. Encara recordo el dia que ens vam conèixer.
2a) conèixer algú: saber qui és algú i com és. Conec aquesta persona, però no personalment. La segueixo per xarxes.
2b) conèixer-se: el mateix que 2a), però entre diverses persones. Ens coneixem des que érem petits.
2c) conèixer-se amb algú: el mateix que 2b, però amb preposició. Amb la Sílvia ens coneixem força.
QUEDAR
1) quedar (amb algú): organitzar una trobada amb una persona. He quedat amb la Sònia a la tarda.
2a) quedar-se: no moure's d'un lloc, romandre on som. Veniu o us quedeu?
2b) quedar-se: passar la nit a algun lloc. Avui em quedo a casa de mons pares.
Altres verbs per dir 'passar la nit' o 'dormir en algun lloc': allotjar-se, estar-se.
TROBAR
1) trobar-se algú: topar-se amb algú per casualitat. Avui m'he trobat el Matthew al carrer.
2a) trobar-se (diverses persones): quedar. Demà ens trobarem a les 9 h a la plaça Catalunya.
2b) trobar-se amb algú: quedar amb algú. Amb els amics ens trobem cada dijous al vespre.
3) trobar algú: quan algú s'ha perdut, finalment saber on és. Es van perdre a la muntanya i els van trobar al cap de dos dies.
FER AMICS
1) fer amics: fer noves amistats, conèixer gent nova. El Matthew fa amics allà on va.
2) fer-se amics (diverses persones): convertir-se en amics. Al principi no parlàvem gaire, però al final ens vam fer amics.
3) fer-se amic/amiga d'algú: convertir-se en amic d'algú. M'he fet amic del veí.
4) fer-se algú: tenir relacions sexuals amb aquella persona (vulgar). S'ha fet tots els companys de feina.
Compartim algunes anècdotes del Campus d'Estiu.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom!
Sílvia:
[0:17] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:18] Com estàs?
Sílvia:
[0:19] Molt bé!
Andreu:
[0:21] Sí? Contenta?
Sílvia:
[0:22] Sí, molt animada, molt contenta, perquè el Campus d'Estiu va anar tot molt bé, ens ho vam passar superbé, vam veure i vam fer nous amics, i em va agradar molt!
Andreu:
[0:32] A mi també. Clar, l'any passat va ser la primera edició i va ser molt especial, i l'últim dia d'aquest Campus estàvem parlant amb el Randy i em va dir… diu: "Jo patia, perquè l'any passat va ser molt bonic, a més a més, era el primer viatge que vaig fer després de la pandèmia, i patia perquè aquest any no fos tan especial", no?, i diu: "Però no", diu, "ha sigut igual, ha sigut diferent, però igual d'especial". Dic: "Que bé! Me n'alegro!"
Sílvia:
[0:59] Tu també t'ho vas passar molt bé?
Andreu:
[1:00] Jo m'ho vaig passar molt bé! Em va passar volant la setmana, va ser molt intensa, vam fer moltes coses diferents, però… és això, em va passar volant. I avui, que només fa quatre dies que va acabar, avui que gravem, no?, que va acabar el Campus, encara m'estic recuperant d'aquella setmana.
Sílvia:
[1:21] Sí, sí.
Andreu:
[1:22] Però bé. Doncs potser podríem fer una mica de balanç, no?, de com ha anat i… no sé, què ha estat el millor per tu d'aquest Campus?
Sílvia:
[1:29] Buàh, no sé! No sé què ha sigut el millor, perquè tot m'ha semblat fantàstic: les activitats que hem fet, tant les que hem organitzat nosaltres com les de fora, que hem anat a visitar llocs, han anat molt bé… No ho sé, no sé què és el millor, perquè jo crec que és tot el conjunt. Estar amb ells tota una setmana junts, coneixe'ns, passar tot… tot el dia explica(nt)-nos la nostra vida, veure la seva evolució també, no?, del principi de tot fins al final del Campus, és una meravella, i…
Andreu:
[2:01] Sí, és veritat. És que és brutal com en una setmana, només una setmana, set dies, es pot veure un… un progrés, una millora notable, en molts dels participants, no?, que potser el primer dia tenien potser una mica més de vergonya o… o havien d'escalfar, no?, havien de practicar una mica, i amb dos-tres dies de pràctica ja es va notar més fluïdesa, no?, i més… més naturalitat parlant el català.
Sílvia:
[2:26] I és això, com que des de primera hora del dematí fins al vespre parlem tot el dia, doncs és molt diferent, no?, vull dir…
Andreu:
[2:33] És que fins i tot a les pauses, perquè dinar, dinàvem tots plegats, i mentre dinàvem, doncs, òbviament, parlàvem en català. Després de les… de les dues hores de conversa i els jocs previs. Després del dinar fèiem la sobretaula jugant a jocs de cartes, no?, a jocs típicament catalans, tot i que també en vam aprendre un de txec, que va estar molt bé, gràcies a la Jana. I… i, clar, tot això en català. I després les activitats de la tarda. Llavors, era immersió total.
Sílvia:
[3:01] I després de les activitats moltes vegades anàvem a prendre alguna cosa tots junts.
Andreu:
[3:06] Sí.
Sílvia:
[3:06] I també continuàvem parlant, llavors… sí. Sí, sí, és immersió total.
Andreu:
[3:11] Llavors, sí, no sé, jo potser destacaria com a una de les millors coses, l'ambient, el bon ambient que hi ha hagut, no?
Sílvia:
[3:19] Sí.
Andreu:
[3:19] Tot i ser persones molt diferents en molts aspectes, o sigui, de procedències, edats, estudis o professions, no? Realment érem tots molt diferents, però ens hem entès molt bé, hem fet pinya, hem fet bon equip, i tothom ha participat molt activament. Llavors, jo crec que ha… ha anat molt bé, ha estat un èxit.
Sílvia:
[3:41] Sí, tot molt bé.
[...]
