repertori:
keny arkana - gaza · 2o23
haya zaatry - plumeria (fitna i yasmine) · rahawan, 2o22
yves jamait - voix pour la palestine · 2o25
movimento studentesco milanese - palestina · 1973
arpioni - gaza revolution · 2o25
assalti frontali, il muro del canto, 99 posse - fino all'ultimo respiro · 2o25
jowan safadi - dear francesca · 2o25
billy bragg - hundred year hunger · 2o25
dixebra - ramala · amor incendiariu, 2oo9
residente, amal murkus - bajo los escombros · 2o24
faraj suleiman - bikhatralay 'iishtuqilik (et trobo a faltar) · 2o25
kayucos van - nakba · a la deriva, 2o16
fermin muguruza - yalah yalah ramallah · euskal herria jamaica clash, 2oo6
nai barghouti & sleiman damien - ya zarif · 2o25
bashar murad - itsahell! itsahell! ep 2o24
---------------------------------------
1 keny arkana - gaza · 2o23
salut companyes hui ràdio klara ha informat tot el dia de la vaga general per recolzar el poble palestí, cnpsd altra manera
sentirem cants contra el genocidi, tant d'arreu del món com la francesa keny arkana
com de cantants palestines
la massacre, l'apartheid i la neteja ètnica continuen tot i que una majoria dels estats s'han afanyat a reconèixer l'alto el foc momentani imposat a palestina. és un pla neocolonial que no reconeix el conflicte polític: no s' hi ofereix l'autodeterminació al poble palestí, ni participació de cap manera en el seu destí
cap on ens està portant aquest maleït sistema que cal agrair als perpetradors per deixar de cometre un genocidi? netanyahu i els seus còmplices haurien d'estar davant d'un tribunal internacional condemnats pels seus crims de lesa humanitat,
cal ara és recordar tot el que han fet i fer-los recular mitjançant el bloqueig econòmic i comercial
no existeix pau sense reparació. no existeix pau sense memòria
haya zaatry cantautora, arquitecta i investigadora palestina, nascuda el 1991 i criada a natzaret que ara "viu" a ciutat d'haifa
va formar unes quantes bandes amb amics, l'última ottor, i va participar en diversos projectes i concerts de sensibilització polític social.
és cofundadora d'eljam, un projecte comunitari sense ànim de lucre que té com a objectiu potenciar i millorar l'escena musical underground palestina
2 haya zaatry - plumeria (fitna i yasmine) · rahawan, 2o22
l'entusiasme dels governs davant el pla "de pau" els permet aturar les tímides accions per aïllar israel que es van veure obligats a prendre, que mai no van voler prendre,
expulsaran israel de competicions i fòrums?
-el pla ha estat saludat amb entusiasme perquè els governs europeus ho veuen com la possibilitat de tornar a la llera de complicitat amb israel i submissió als eua que no volen de cap manera abandonar (hi ha molts diners en joc)
les protestes populars contra el genocidi en dies com avui han fet possible que s'organitze el que pot ser considerat una rebel·lió mundial dels pobles contra les seues elits. i això fa por a tots els governs. no se sap mai quina raó farà que els pobles s'aixequen. palestina ha estat aquesta raó
palestina ha esdevingut la causa de la humanitat que somia amb un altre món; una reivindicació de justícia global, de respecte dels drets humans i d'esperança en un moment en què molts governs fan passos cap a l'autoritarisme i retallen drets econòmics i socials, és a dir llibertats
és evident que es tracta només d'un alto el foc que israel no respecta i continua assassinant gent innocent
és normal que les palestines l'hagen acollit amb alleujament
però no hi ha pau sense justícia, i aquí, de justícia no n'hi ha
yves jamait (lion, 1961) amb stéphane (sansévérino) i lise (cabaret), renaud, gauvin sers, les ogres de barback, guiz, manu eveno, françois morel, gérôme briard, hélène piris, olivier kikteff, melismell, aldebert, lou di franco, marion roch, yvan le bolloc'h, mouss & hakim, nouchka, sam garcia, mario cimenti, christope aléveque, jérôme broyer
3 yves jamait - voix pour la palestine · 2o25
el genocidi al poble palestí ni va començar fa 2 anys ni finalitza ara amb l'alto el foc, perquè el genocidi és un projecte polític complet que s'està duent a terme fa dècades amb diferents fases. el que ha finalitzat és l'aniquilació (atacs, bloqueig d'ajuda humanitària, fam), però no el programa genocida.
un genocidi no s'executa de sobte, suposa desplegar pràctiques de deshumanització al poble palestí, colonització de territoris palestins i apartheid a cisjordània, segrestos a presons, etc. sostingudes en el temps
i totes aquestes segueixen vigents
per tant, que s'haja aconseguit un alto el foc no esborra el genocidi ni els crims de guerra comesos per part d'israel
per aquest motiu: s'ha de continuar el boicot a israel, i les mobilitzacions són més necessàries que mai
ja el 1973 umberto fiori escrigué la cançó palestina (també coneguda com a "la rossa palestina"), que cridava a l'alliberament de la terra palestina de la invasió sionista i interpretà la comissió artística del movimento studentesco milanese, que en aquell moment incloïa diversos músics que van tocar o tocarien més tard amb els stormy six, com ara franco fabbri, umberto fiori, toto zanuso, luca piscicelli, tommaso leddi i carlo de martini
"palestina" es va gravar en un ep de cançons del moviment estudiantil, també el 1973
(les altres cançons incloïen "dimitrov", "i padrone possono perdere la testa" i "come yu kung rimosse le montagne"). lletra:
allà baix, a l'orient mitjà, com un búfal ferit,
el pirata americà s'enfureix
però als camps, a les dunes, fins i tot els nens van armats
i totes les dones sostenen el seu rifle
no, els tancs d'israel no els espanten:
heu d'alliberar la vostra terra...
vam aixecar el roig, el verd, el blanc i el negre,
abraçant la bandera a les nostres mans: els colors d'al fatah.
vam aixecar la bandera partidista de la roja
[palestina]
al costat de la del vietnam!
els diaris dels amos els anomenen "bandits",
que van anomenar els partisans "assassins",
no ens creurem els butlletins israelians,
el tirà traïdor jordà.
quantes vegades ens han dit: "s'ha acabat a palestina".
i encara cantàvem la cançó...
vam aixecar el vermell...
més enllà d'aquest mar, hi ha un poble germà:
cada lluita ajuda a una altra lluita,
cada tret disparat contra l'enemic sionista
a itàlia colpeja els que manen.
amb els pobles en revolta, la història avança avui,
revolució, fins a la victòria!
4 movimento studentesco milanese - palestina · 1973
5 arpioni - gaza revolution · 2o25
arpioni fa dues setmanes publicaren aquest tema dedicat a la flotilla sumud per la llibertat: "sempre hem estat a prop dels pobles sense terra, d'aquells que lluiten pel seu dret a existir. hi ha tantes injustícies i guerres, sovint oblidades en aquest món que cada cop menyspreem. ara mateix, ens sembla que la massacre genocida que s'està duent a terme a gaza i palestina les encarna totes, i per aquesta raó estem amb les flotilles, navegant per nosaltres i amb nosaltres, els milions de nosaltres que formem la seua tripulació terrestre. aquest passatge és només la nostra humil contribució"
arpioni és un dels grups d'ska més longeus i famosos de l'escena italiana independent s'acomboiaren a bèrgamo el 199o, discografia:
1995, papalagi
1998, in mezzo ai guai
1999, un mondo in levare
2oo1, buona mista social ska
2oo5, malacabeza
2o22, les jeux sont fait
2o23, rido e piango che non si sa mai - jannacci secondo noi
encara a itàlia, veteranes bandes conegudes pel seu compromís polític han publicat fino all'ultimo respiro
assalti frontali de roma, fent hiphop des del 199o
(discografia: baghdad 1.9.9.1. cassete 1991; terra di nessuno, 1992; fuori da rebibbia, cassete 1993; conflitto, 1996; assalti frontali, remixes 1996; banditi, 1999; banditi remix 2ooo; hsl, 2oo4; hsl-r remix 2oo5; mi sa che stanotte... 2oo6; un'intesa perfetta, 2oo8; profondo rosso, 2o11; let's go. senza lotta non so essere felice, recopilatori, 2o12; mille gruppi avanzano, 2o16; ; 199o-2o2o, recopilatori 2o2o; courage, 2o22; notte immensa, 2o24)
il muro del canto, de roma, folk rock 2o1o
(discografia: il muro del canto, ep 2o11; l'ammazzasette, 2o12; ancora ridi, 2o13; fiore de niente, 2o16: l'amore mio non, 2o18; maestrale, 2o22; la mejo medicina, 2o24)
99 posse, napoli 1991
(discografia: leoncavallo live, directe 1992; curre curre guaglió, 1993; incredibile opposizione tour, directe 1994; guai a chi ci tocca, 1995; cerco tiempo, 1996; corto circuito, 1998; la vida que vendrà, 2ooo; na 9910º, 2oo1; al mukawama, 2oo3; cattivi guagliuni, 2o11; curre curre guaglió 2.0, 2o14; il tempo. le parole. il suono, 2o16)
lletra fino all'ultimo respiro:
els assassins ara necessiten fentanil per dormir
perquè els morts tornen a la nit com els fedaïns
ara és una mica tard per gaudir del son
ocupants nazis de la casa que pertanyia als teus avis
revolucionari aquesta vegada, tret rere tret
has descobert de quin bàndol ets, tot està més clar
nens fent cua per menjar, fets a trossos
periodistes assassinats per cridar al món, sou monstres
per la terra, per la llibertat, pel retorn
per una palestina lliure com abans
els meus germans estan a l'atac per trencar el bloqueig
i jo també estic en moviment, si no, em tornaré boig
i aquesta flota està en marxa, aquesta lluita em fa voler
tenir-la per a nosaltres també, preneu-vos la llibertat seriosament
mai no callarem, mai no serem indiferents
veure't als carrers és commovedor
mai no et deixarem
fins al nostre últim alè
estarem amb tu
com un sol que brilla
alt a les places i entre les teues tendes
mai no ens rendirem
tot poble del món alça la bandera
la bandera del oprimits
en la nit roja, blanca, verda i negra
plouen rimes mentre plouen bombes
línies frontereres entre les tombes
abusos en uniforme
un poble que corre
el poble dóna suport i el món que l'envolta dorm
plouen rimes i són fertilitzant per als somnis
somnis de llibertat que es converteixen en brots
de resistència
som molts, som rebels
som la comunitat, traieu-vos els barrets
plouen rimes perquè som així
plouen bombes perquè morirem aquí
al lloc on hem estat des del principi
abans del precipici, abans que arribessin els colons
plouen rimes i desafien les bombes
per la terra, per la llibertat, el retorn
per palestina, dia rere dia
fins al nostre darrer alè
i ens sentim en forma
mai us deixarem
fins al nostre darrer alè
serem amb vosaltres
com un sol que brilla
alt a les places i entre les vostres tendes
mai ens rendirem
tot poble del món alça la bandera
la bandera dels oprimits
en vermell, blanc, verd i nit negra
justícia per al poble palestí
justícia per totes les vides perdudes
per la terra, per la llibertat, pel retorn
per una palestina lliure com abans era
6 assalti frontali, il muro del canto, 99 posse - fino all'ultimo respiro · 2o25
francesca albanese, relatora especial de l'onu sobre els territoris palestins ocupats ha criticat el genocidi declarant:
"palestina és la ferida oberta que exposa la hipocresia d'occident. els eua i la ue invoquen constantment els drets humans, però quan es tracta d'israel, tots els principis queden suspesos
per al sud global, donar suport a palestina no és un acte de caritat, sinó d'emancipació política. significa dir: "ens neguem a acceptar normes dissenyades per altres per perpetuar la desigualtat"
jowan safadi va traduir a l'anglès un commovedor poema àrab dedicat a francesca per la gran cantant palestina reem talhami (amb el seu permís)
jowan safadi (nazareth, 1973) cantant compositor que viu a haifa
conegut sobretot per les cançons sarcàstiques i polítiques que sovint es consideren provocadores.
en bandes com a lenses i fish samak abans del llançament del seu àlbum namrud, trencant els tabús socials
les seues lletres poden ser controvertides amb les seves reflexions personals sobre una àmplia gamma de qüestions que donen a la seua obra una autenticitat rara i reveladora, discografia:
namrud, 2o12
stay away from the mid-evil east and sing for it, 2o19
ijmad, 2o21
7 jowan safadi - dear francesca · 2o25
en solidaritat amb la flotilla global sumud, que ja ha estat oblidada dins de l'actualitat embogida, billy bragg publicà fa un mes una nova cançó per a palestina
"hundred year hunger" (la fam dels cent anys) analitza la fam actual que israel ha creat a gaza després d'un segle d'inseguretat alimentària i malnutrició forçades imposades al poble palestí, primer per l'imperialisme britànic i després com a arma de desplaçament massiu per l'estat d'israel.
(la cançó pren el títol del recent llibre del mateix nom d'e. mark windle)
sumud és una paraula àrab que es tradueix a l'anglès com a constància o perseverança. les palestines l'utilitzen per descriure la seua resistència no violenta quotidiana contra l'ocupació israeliana. sumud emfatitza el compromís del poble palestí de romandre a la seua terra malgrat les dificultats i l'opressió, elevant la seva existència quotidiana a una forma de resistència.
lan narhal es tradueix com "no marxarem". junts, "sumud! sumud! lan narhal" transmet la determinació del poble palestí de negar-se a ser desplaçat
life's a riot with spy vs spy, 1983
brewing up with billy bragg, 1984
talking with the taxman about poetry, 1986
workers playtime, 1988
the internationale, 199o
don't try this at home, 1991
william bloke, 1996
bloke on bloke, 1997
mermaid avenue (amb wilco) 1998
mermaid avenue vol. II (amb wilco) 2ooo
england, half-english (amb the blokes) 2oo2
mr. love & justice, 2oo8
pressure drop, 2o1o
tooth & nail', 2o13
bridges, not walls, 2o17
the million things that never happened, 2o21
8 billy bragg - hundred year hunger · 2o25
9 dixebra - ramala · amor incendiariu, 2oo9
el 2oo9 publicaren el seu vuitè àlbum d'estudi dixebra històrica banda astur
en aquell moment la banda estava formada per jorge cambareli (bateria, percussions i cors), javi rodríguez (baix i cors), primi abella (guitarres i cors), rubén bada (guitarra, buzuki, mandolina, banjo i violí), sergio rodríguez (guitarra, programacions i cors) cors), eladio díaz (saxos), llorián garcía (gaita midi, gaita tradicional i violí) i xune elipe a la veu
amor incendiariu era una pedra més en un camí que va arrencar, pel que fa a publicacions, el 199o –s'ajuntaren el 1987-. (grieska, 199o; astúries o treballs? 1993; apunta't a la llista, 1995; van donar en duru, 1997; glaya un país, 2oo2; cròniques d’un poble, 2oo3;
ensin novedá, 2oo5; n’acció, 2oo6 (cd+dvd en directe)
explicaren: "després de 23 anys podem fer música sense cap prejudici. ens venia de gust tocar tots els pals, molt eclèctic. demostrar que som capaços de fer temes ballables de funky, groove o amb improvisacions jazzístiques però també punk o ètnics com ramala. ens venia de gust fer alguna cosa dispar"
residente (puerto rico, 1978)
amal murkus (kafr yasif, 1968) cantant palestina amb influències mediterrànies, s'inspira en el folklore palestí, el patrimoni àrab tradicional i elements de la música pop, expressa la lluita contra la marginació i l'exclusió que sent la cultura àrab palestina
amal (esperança) 1998
shauq (anhel), 2oo4
na'na' ya na' na' (herba-sana, o herba-sana) 2oo7
baghani (jo cante), 2o11
fattah al ward, 2o15
1o residente, amal murkus - bajo los escombros · 2o24
vivim un món tan mentider que «les mateixes persones que van cometre la matança i la van finançar, la van justificar i van ignorar-la per anys, es felicitaran públicament després per haver fet el que és correcte.»
omar el akkad (periodista i escriptor egipci-canadenc)
faraj suleiman compositor i pianista palestí. la seua música gira en torn a melodies i ritmes àrabs/orientals i el jazz occidental
11 faraj suleiman - bikhatralay 'iishtuqilik (et trobo a faltar) · 2o25 [no va entrar]
12 kayucos van - nakba · a la deriva, 2o16
kayucos van, banda de barcelona, fusió/mestizatge reggae, rumba, ska, rap, funk, cumbia...
primera travesía, 2o1o
a la deriva, 2o16
amb kike kayuco, carly calveiro, miguel arce, victor jimenez, i col·laboracions de sergi navarro, hueso ak, rafa fortuño, oscar frutos, cristian kata, maxime thierry, ramon gimenez santiago, martin mato anderson, marc herms, francesco tano casatta, luis coti raffatella, gautxo niente piú, jaime el negro de palo qsea, miguel ángel hidalgo, navil palestine, pierre minetti, marcosonoro torrado, mireia melo, mystik johnson, johnny garcía, veronique veronica
es compleixen 25 anys de l'assassinat impune de muhammad al-durrah i el seu pare, jamal, que desesperadament intentava protegir-lo, ajupit a un carreró de la franja de gaza, dels trets israelians
al seu dia, les imatges ens van causar un impacte brutal. hui dia els mitjans ignoren i justifiquen més de setanta mil morts i encara s'entesten a convèncer-nos que tot va començar el 7 d'octubre del 2o23
fermín muguruza cantava al disc euskal herria jamaica clash de 2oo6
el món dels homes,
torna a ensenyar-nos,
el seu alè més pestilent.
les mentides viatgen amb el vent
i la tempesta porta els crits;
dels ferits; dels mutilats; dels expulsats de la seua terra;
dels vencedors que encara no han vençut;
ni venceran; ni convenceran; ni redimiran els seus assassinats.
el poble de déu. el poble elegit. jo us maleïsc!
13 fermin muguruza - yalah yalah ramallah · euskal herria jamaica clash, 2oo6
cantada per nai barghouti (ramallah, 1996), ya zarif, una cançó del folklore palestí que reflecteix la profunda devoció que les palestines comparteixen amb la terra. producció electrònica per sleiman damien que hi afegeix el nervi del segle xxi (solo de yarghul d'emad dar khalil, extret de "ghandara", un popurri folk palestí produït per ehab haniyah i jacob hammodeh, i publicat per nai barghouti al seu primer àlbum de 2o22, "nai 1")
14 nai barghouti & sleiman damien - ya zarif · 2o25
a radioklara.org trobaràs:
recolzament de l'associació:
mitjançant teaming, paypal, transferència o bizum 12416 (codi de donació)
graella de programes i podcast
articles i notícies d'actualitat
agenda de mobilitzacions i convocatòries socials
bashar murad (jerusalem est, 1993) cantant, compositor i vídeo artista queer palestí fill de said murad, membre fundador de la banda sabreen, defèn la igualtat de les persones lgtbq+ dins d'una cultura misògina i homòfoba:
maskhara, ep 2o21
maskhara remixes, ep 2o22
itsahell! ep 2o24
critiques i portes armes
només prosperes difonent mentides
tens el món hipnotitzat
i corlligat, però estàs mort per dins
deu ser agradable triar un preu
i tenir tot el món al teu costat
i si ens atrevim a criticar
ens deshumanitzem
estic pagant per l'error d'algú altre
digues-me quantes vides trigarem
fins que senta que mereixem un descans?
no sé quant més d'això puc aguantar
és un infern, és un infern per als exiliats
és un infern, és un infern per als ocupats
evangèlics que resen per l'apocalipsi
volen que jesús torne, pensen que aniran al cel
que típic és perdre el missatge
van dir que ho recordaran, però continuen oblidant
estic pagant per l'error d'algú altre
digues-me quantes vides es triga
fins que senta que mereixem un descans?
no sé quant més d'això podré aguantar
és un infern, és un infern per als exiliats
és un infern, és un infern per als ocupats
és apartheid
ara hem arribat a aquesta part de l'obra
la part on fingim que lluitem per una democràcia
però en realitat, és una democràcia per a alguns, no per a tots, oi?
i l'única raó per la qual esteu lluitant ara és perquè la vostra llibertat està amenaçada
si no, hauríem continuat com sempre
ja sabeu com funciona:
opressió
apartheid
colonialisme d'ocupació
supremacia blanca
aquest és el vostre llegat.
doncs per a mi…
somie amb un lloc on tots siguem lliures
on no importi si ets negre, blanc o qualsevol cosa entremig
tant si ets jueu, musulmà, cristià o si no hi creus
tant si ets hetero, metro, trans, femení o queer
15 bashar murad - itsahell! itsahell! ep 2o24
------------------------------------
foto portada: ahed tamimi amb 11 anys el 2o12, va estar 8 mesos a una presó israelí el 2o18 i un mes el 2o23. el 2o22 publicà un llibre de memòries they called me a lioness
--
el-funoun companyia de cent vint ballarins, cantants, músics i personal de suport
organització independent i sense ànim de lucre que es basa pràcticament enterament en voluntariat. les i els membres estan motivats per la visió de la companyia i això no només manté el cost força baix, sinó que també garanteix un fort sentiment de pertinença i propietat del grup. aquesta determinació, juntament amb un compromís constant amb l'excel·lència artística i una autèntica visió palestina, han donat a el-funoun un estatus de lideratge dins del folclor palestí actual
talat (llibertat) enregistrada el 2o14 per l'espectacle zajel per la companyia folklòrica palestina el-funoun
lletra: wassim al kurdi - música: suhail khoury per a l'obra d'art de marj ibn amer de 1989
--
fonts:
https://cgt.es/cgt-convoca-huelga-general-de-24-horas-en-todo-el-estado-espanol-el-proximo-15-de-octubre-contra-el-genocidio-y-el-apartheid-en-palestina/
https://directa.cat/palestina-es-el-camp-de-batalla-on-sesta-lluitant-contra-un-nou-ordre-mundial-dextrema-dreta/
https://makeapartheidhistory.org/home/about/who/reem-talhami/
https://encrerouge63.over-blog.com/
