Nosaltres arribem als estudis de RACC1 a les 4 de la matinada amb la clau dels senyors de la neteja.
Traiem la baba tòxica dels microfons, encenem les llums a on s'hi llegeix "on air" i no diem res.
Concentrem el nostre poder mental en el no res de més enquí i el no res de més enllà.
I el programa es fa sol.
Mentre el programa es fa nosaltres preparem mistos de fum per cremar cortines de fum.
Fem retallables de ninots que representen mossos atropellats per una gernació enrabiada.
Fem vudú als cleptòcrates.
Traiem focs pels queixals.
Pintem tertagramatons amb fils de platilina transparent a la part oculta dels sostres de pladur.
Sargim la vora d'uns pantalons de pana que ens hem comprat a la humana.
Ens demanem ducados educadament els uns als altres a mode de secreta salutació maçònica particular.
Nosaltres som el Kilombo que s'esbomba.
Nosaltres som l'esmegma que s'impregna.
Som aqui i no marxarem fins que marxin.
Maximum Clatellot.
La Veu dels No-ningú.
