La sensació dolça, molt dolça és la que tinc després d'haver gaudit d'un concert complet, un concert amb molt de "swing", aquell que ajuntant-se amb el "blues" fa el "hard bop". Un concert amb el Matthew Simon Quartet, amb balades, i temes més rítmics, on la trompeta i el flugelhorn d'en Matthew han brillat amb molta calidesa. En Matthew i companys ens han deixat clavats a les cadires bocabadats i amb mirada d'incredulitat per la música que ens han regalat. Presentava el seu disc "Continental Blues", tema propi, i nosaltres hem tingut el privilegi de ser els primers en gaudir d'aquest el seu darrer projecte. S'han passejat per diversos estils, tal i com ho fan en el disc, fent-nos gaudir tant en temes "bop", un tema de Gillespie, com amb un tema popularitzat per Louis Armstrong, el conegut "On the sunny side of the street". La diversificació dels registres de la trompeta i el flugelhorn han fet que en cap moment estiguéssim tips d'escoltar el vent metàl·lic, ans al contrari, ens ha fet veure la gran capacitat d'en Matthew de comunicar-nos la seva música de manera diversa. La resta de companys l'han acompanyat a la perfecció, fent-se evident la gran compenetració pel temps que porten junts. L'Oriol Gonzalez Orti, en Federico Mazzanti Perez i en Manuel Krapovickas, han estat a un gran nivell, i en tot moment s'ha vist una màquina rítmica molt compacte i acostumada a córrer conjuntament. Els solos d'uns i dels altres ens han fet gaudir d'allò més i els que ha fet en Matthew en particular, ens han fet veure que si hi ha cel en el més enllà, serà així la sensació. Bé, ho deixo aquí, que per una primera entrada del resum del concert n'hi ha prou.
