Faig olor a timó
a herbasana y sajolida,
de la serra de Mariola
venen aromes de vida.
El meu sabor es a terra
per la pluja mullada,
on naixen les flors
cobertes de rosada.
El meu so es el del xaloc
quan bufa suau, i fort,
i ja ho diu el refrany:
del xaloc ni molt ni poc.
La meua pell es de marbre
quasi translúcida
no seca ni freda
d'anima lúcida.
Quan em mires
veus taronja i safrà
color de foc, festa y plaer
color calent, proper y calmant.
Esta es la meua sinestèsia
almenys el que jo crec
no faces cas del que diga
potser no em conec jo be.
