El capítol 12 d'Èxode descriu la institució de la Pasqua i la sortida d’Egipte. Déu mana a Moisès i Aaron que el poble d'Israel celebri una festa especial: cada família ha de sacrificar un anyell sense defecte el dia 14 del mes, posar-ne la sang als muntants de les portes i menjar-lo a corre-cuita amb pa sense llevat i herbes amargues. Aquesta sang servirà com a senyal perquè l'Àngel exterminador "passi de llarg" i no mata els primogènits israelites.
Aquella mateixa nit, Déu fa morir tots els primogènits d’Egipte, des del fill del faraó fins al presoner. Davant el drama, el faraó permet finalment que Israel marxi. El poble surt precipitadament de Ramsès cap a Sucot, uns 600.000 homes, més dones, nens i una multitud d’altres persones. Es commemora aquesta sortida com una festa perpetua per totes les generacions.
