A Èxode 5 Moisès i Aaron es presenten davant el faraó i li transmeten el missatge de Déu: que deixi sortir Israel al desert per celebrar-li una festa. El faraó es nega, diu que no coneix el Senyor i no permetrà que el poble se’n vagi. Al contrari, augmenta l’opressió: ordena que els israelites continuïn fent maons però sense rebre la palla necessària, de manera que han de recollir-la ells mateixos mentre mantenen la mateixa quota de treball. Els capatassos egipcis els maltracten i els inspectors d’Israel, desesperats, es queixen al faraó, però aquest els acusa de mandrosos. Quan surten, retreuen a Moisès i Aaron que la seva intervenció només ha empitjorat la situació. Moisès, afligit, es gira cap a Déu i li pregunta per què ha fet mal al poble i per què l’ha enviat, ja que des que ha parlat amb el faraó les coses només han anat pitjor i Israel no ha estat alliberat.
