Com no volíem fer el ridícul tant com Puigdemont amb el Kurdistan, hem preparat a consciència un programazo de ràdio en el qual parlem de Catalunya i la seua rebonica relació d'amor-odi amb la resta de l'Estat. A Catalunya li ha donat per molar aquests dies i La Kaverna estava molt perduda amb tot açò: que si és per un tema d'identitats, de repressions d'egos, de diners, d'amors i passions que s'han anat de mare, que si només volen expressar-se, i ja de pas independitzar-se, o simplement marejar la perdiu.
Com la Kaverna no té experiència en qüestions geopolítiques (“una cova sempre serà una cova”, solem dir per ací) hem portat a dues de les nostres millors expertes en temes secessionils, Amparo i Edgar, i a la nostra compi Marta, en qualitat de mediadora internacional. Amb elles debatrem el llarg disbarat de notícies que han anat apareixent al llarg dels últims dies, que han sigut intensos a morir.
Totes elles ens proporcionaran l'halo de llum necessari per a que il·lumine el nostre possicionament paleopolítico, i ja de pas vore si les nostres propostes per a solucionar el conflicte tenen sentit o són un complet destarifo. I tot açò regat amb soul, rock clàssic i temazos dels 50 americans, que gens tenen a vore amb el conflicte, però ens dóna absolutament el mateix.
