19 d'octubre 2011
Més enllà de la seva carrera com a productor i músic de rock independent, aquest compositor de Chicago té a la seva esquena una destacable trajectòria en la música experimental minimalista, electrònica i electro-acústica a més de la seva vessant de guitarra acústica i experiments amb pop i rock. Des del casset de debut "Some Kind Of Pagan" (1989) hi sentim manipulacions de guitarra, percussions i objectes, i a "Mizu No Nai Umi" (1990) una composició minimalista retrobada al 2005. A "Tamper" (1991) ofereix densitat repetitiva en un composició amb instruments acústics, a "Disengage" (1992) minimalisme electrònic, a "Scend" (1992) i "Remove The Need" (1993) experimentació des de l'electro-acústica i al mini-CD "Rules Of Reduction" (1993) una interessant composició de música concreta. En relació al minimalisme amb guitarra acústica escoltem "Bad Timing" (1997), de temes pop un dels que compren "Eureka" (1999) i de rock tradicional passat per les seves mans "Insignificance" (2001). Amb els àlbums "jim computer hotel" (2000) i "I'm Happy, And I'm Singing, And A 1,2,3,4" (2001) retornem a la seva vessant electrònica i computer music. Finalitzem amb "Oscillators & Guitars" (2005) un tema de manipulació de guitarra de 1992 publicat en split-LP compartit amb THOMAS ANKERSMIT.