3 de desembre 2009.
L'industrial sorollòs nacional té un nom: ESPLENDOR GEOMÉTRICO. Formats al 1980 a Madrid va ser l'únic grup espanyol que adaptava la influència de la música industrial britànica de finals dels 70. Radicals, contundents i molt productius, han estat reconeguts arreu del món. En sentim part de la seva discografia partint del single de debut “Necrosis en la Poya”, el casset “EG-1” (1981) i “El Acero del Partido” (1982). Escoltarem àlbums com “Comisario de la Luz” (1985), “Kosmos Kino” (1988) o “Mekano Turbo” (1988) on van deixar de banda les veus per apostar pel soroll completament instrumental. Dels 90 sentim “Sheikh Aljama” (1991), “Veritatis Splendor” (1994), “Balearic Rythms” (1996) i “Polyglophone“ (1997) on introduiren samplers i influències ètniques. Dels seus treballs darrers incloc “Compuesto de Hierro” (2002) i el recent “Pulsión” (2009) que els manté en un nivell perfectament elevat.