Al segle XIII la Corona catalanoaragonesa era una gran potència al Mediterrani.
Els catalans varen conquerir Eivissa als musulamns, al 1235, com a part de la seva política d’expansió. És per això que ara la llengua pròpia de les illes és el català, llengua romànica que deriva del llatí com el castellà, el francès o l’italià.
Com a conseqüència de les victòries militars dels castellans damunt els catalans i de la posterior dictadura del General Franco l’ús del català va quedar reduït a un àmbit familiar.
No va ser fins als anys 80 que es va tornar a recuperar l’ús normal de la llengua.
Com a part de l’estat espanyol, Eivissa té com a llengües oficials el català i l’espanyol.
Tens al davant una escultura de bronze asseguda a un banc i amb un llibre del mateix metall al costat:
L’home que representa aquesta estàtua és Isidor Macabich i LLobet, fill il·lustre de la ciutat d’Eivissa.
Isidor Macabich va néixer l’any 1883 a Eivissa i es considerat com el gran impulsor de les lletres i la cultura eivissenques.
Va tenir una activitat realment polifacètica: principalment era el canonge arxiver de la Catedral d’Eivissa, historiador i arqueòleg consolidat, també va exercir les professions d’escriptor, poeta i periodista.
A més de la seua obra en pro de la cultura pitiüsa, cal destacar la seva tasca com a professor. Molts dels joves illencs aprengueren d’ell a escriure i estimar la nostra llengua, com per exemple va ser Marià Villangómez, el poeta i traductor de tradició noucentista més destacat de la nostra literatura i Premi d’Honor de les Lletres catalanes.
Per damunt de tot això destaca sobretot l’amor que de les seues obres es desprén cap a l’illa d’Eivissa, sentiment que va transmetre durant tota la seua vida
La seua obra més important és Historia de Ibiza publicada el 1966.
Va gaudir sempre de l’estimació general dels eivissencs i formenterers, i d’ell es conten moltes i molt variades anècdotes, però tal vegada una de les més populars i exteses seria aquella en que un senyor li va demanar un bon dia si era veritat que el seu llinatge era un del més nobles d’Eivissa, a la qual cosa D. Isidor Macabich va respondre amb l’espontaneïtat que el caracteritzava:
“... fill meu, a Eivissa, no n’hi ha, de nobles, tots som fills de mariners, fills de pagès o fills de puta”.
En honor a la seua memòria i com a homenatge se li aixecà un monument al carrer on havia viscut durant tota la vida.. És aquest un indret molt especial, amb un conjunt de cases on es pot apreciar una mescla de colors, ensalçats per la llum que continuament els rega, i que a tants personatges il·lustres ha inspirat.
>>
Ara has de continuar tot recte fins a trobar unes escales amb unes reixes de ferro negre, has de pujar per elles i anar a veure la vista que hi ha des del primer mirador a l’esquerra.
Mentre camines t’explicarem com va ser el pas per la nostra illa d’alguns famosos intel·lectuals. Sinó ho vols sentir pulsa ara stop.
