Estam davant de la façana principal de l’Església de Sant Domingo.
T’explicarem la història d’aquest edifici així com l’origen del corsarisme eivissenc.
Al parament veiem dues finestres rodones i dues quadrades que es corresponen amb vidrieres a l’interior.
La seva porta d’entrada és de grans dimensions i està formada per dues fulles de fusta massisses, envoltades per un marc de pedra d’estil clàssic.
L’Església de Sant Domingo va ser fundada pels frares dominics l’any 1580 fora de la ciutat. Aquest fet comportava un perill, motiu pel qual va ser traslladada on la veiem ara. L’obra va ser subvencionada per la Universitat.
Ara podem entrar a l’interior de l’església.
Pulsa pause
L’església consta d’una única nau central i està envoltada per 13 capelles laterals.
L’entrada de cada una d’aquestes capelles té un arc de mig punt.
Les pintures al fresc representen diverses escenes religioses, com per exemple l’apoteosi de Sant Vicent Ferrer.
Al fons del temple veiem el presbiteri amb l’altar al centre. El presbiteri està ornamentat amb un retaule d’estil barroc i d’origen genovès.
Les parets del presbiteri semblen de marbre, però si us atraqueu veureu que en realitat és pintura. A la dreta podeu veure l’orgue de l’Església, de l’època.
Moltes parets del temple estan decorades amb rajoles valencianes .
L’església des Convent ha sofert diversos accidents al llarg de la seua història. Amb motiu de la Guerra Civil del 1936 va patir nombrosos danys i es va dur a terme la crema de quasi totes les imatges i alguns dels llenços que decoraven l’Església. L’any 1971 un incendi va malmetre les pintures de la volta, que posteriorment van ser restaurades pel pintor Adrián Rosa.
A la teua esquerra tens un passadís, al fons d’ell hi ha la Capella del Roser. Anem a veure-la.
Pulsa pause.
La capella del Roser és el lloc on va néixer l’Església. Molts l’han qualificada com una església dins una església més gran.
És destacable el cor que tenim a l’entrada, amb la fusta molt treballada, i el retaule policromat dels s. XVII que hi ha al fons. La construcció més important és la seua bòveda d’estil barroc. És blanca i està ornamentada amb motius de color vermell i figures d’angelets. Fixau-vos que té una base octogonal amb vuit aristes. Aquesta bòveda és la que es correspon amb una de les cúpules de teula de l’exterior.
En aquesta mateixa capella, al centre, podem veure una làpida de marbre blanc amb les lletres mig esborrades, no obstant això encara es pot llegir l’epitafi. Per ell sabem que allí reposen les restes de Pere Sala Medinas, un dels noms més emblemàtics de la llarga llista de corsaris que les nostres illes han proporcionat per a major glòria de la Corona d’Espanya.
Pere Sala morí en singular combat a alta mar el dia 13 de maig de l’any 1798 lluitant contra un corsari al servei del rei d’Anglaterra, aleshores enemic del rei d’Espanya.
>>
Surt ara de l’església i torna a pujar el carrer, tens que arribar fins al punt vuit, l’Hospitalet. Mentrestant gaudeix de la bellesa de les cases burgeses d’aquesta part de la ciutat .
Mentre camines t’explicarem qui varen ser els corsaris eivissencs. Sinó ho vols sentir pulsa ara stop.
