Si el dia és clar, a l’extrem esquerre d’un braç de terra que tens davant teu, veuràs una torre de vigilància, una de les moltes que amaga l’illa.
Des d’elles es feia foc per alertar a la Vila de l’arribada de naus enemigues. En la llunyania podem veure Formentera.
Darrera d’aquesta torre hi ha la platja de Ses Salines, una de les més populars de l’illa, on ens podem trobar amb total normalitat qualsevol personatge famós. Però no és aquest el seu únic atractiu, sinó que també ho són l’espectacularitat de les seues aigües cristal·lines i la seva riquesa en dunes. A la dreta de la torre tens dos massissos muntanyosos. Entre ells es troben els estanys de Ses Salines d’Eivissa.
Ses Salines
La sal sempre ha anat lligada a l’economia i la vida de les Pitiüses. Pensau que els fenicis ja comerciaven amb ella ja que era l’únic conservant d’aliments que tenien.
El mercat de la sal perdurà amb el pas del temps. Àrabs i després catalans van fer de la sal la seua principal font d’ingressos. La seua importància arribà a ser tal que fins i tot la Universitat com a institució de govern de les Pitiüses depenia totalment d’aquests ingressos i tenia reglamentats els processos de producció de la sal. Al segle XVIII els il·lustrats varen dur a terme importants millores en els estanys de ses Salines per tal d’augmentar la producció.
Temps després, i fruit de la Gerra de Successió, Felip V privà del dret de ses Salines als eivissencs com a càstig per haver estat del bàndol dels àustries . Més endavant passarien a ser propietat d’una família mallorquina.
Actualment ses Salines d’Eivissa i Formentera constitueixen un ecosistema únic a la Mediterrània. El seu valor paisatgístic, històric, antropològic i natural va fer que l’any 1995 ses Salines i el seu entorn fossin declarades Parc Natural.
Al costat de ses Salines hi ha l’aeroport d’Eivissa.
Posidònia
Darrera de la Torre de Ses Portes es veu Formentera. Es pas que hi ha entre Formentera i Eivissa es conegut com Es Freus.
El fons de les aigües d’aquesta zona amaguen immenses praderies de posidònia.
La Posidònia és una alga endèmica del mar Mediterrani. En realitat és una planta fanerògama amb capacitat de florir, encara que avui és un fenomen raríssim que es dóna a les Pitiüses gràcies a la netedat de les seues aigües. És, sens dubte, un magnífic jardí submarí.
Les praderies són un tresor de la naturalesa submarina. Encara no s’entén completament el seu funcionament. Entre altres coses produeixen gran quantitat d’oxigen, ajuden a augmentar la biodiversitat. Formen esculls naturals que redueixen les ones del mar, i fan que augmenti la deposició d’arena a les platges. Però tal vegada, la més visible de les seues qualitats és la transparència que donen a les aigües de les Pitiüses.
Aquesta colònia té més d’un quilòmetre de llarg.
Totes les plantes estan emparentades genèticament, el que demostra que provenen d’un únic exemplar que degué arribar aquí fa cents d’anys. Alguns biòlegs pensen que la colònia és un únic organisme viu; si fos així seria un dels més grans del món.
Varen ser declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, juntament amb Dalt Vila i el poblat fenici de Sa Caleta.
Ara, mirau els edificis que teniu darrera valtros.
Es Castell és l’edifici de color vermell i de grans dimensions, el qual desafortunadament està en un estat de conservació bastant deteriorat, motiu pel qual no es permet la seua visita al públic.
El lloc va ser ocupat des de l’antiguitat i pels musulmans de manera intensa fins la conquesta catalana.
Juntament amb la catedral és l’edifici més emblemàtic de Dalt Vila, al menys en quant a volum. La seua funció era militar i de caire defensiu.
La torre que té la palmera davant és la Torre de l’Homenatge. Aquesta torre separa el Castell de l’Almudaina. Pertany al que va ser l’antic castell musulmà i és la més majestuosa de totes les que després van formar la murada medieval.
L’Almudaina, al contrari d’ Es Castell, es feia servir com habitatge residencial.
>>
Ara podem continuar la visita baixant per la Ronda Calvi, que s’utilitzava per agilitar el pas de les tropes defensives i ens disposarem a saber més coses dels fenicis... i dels seus cementeris.
