Des d’aquí podeu veure el traçat de la ciutat moderna d’Eivissa.
Durant segles l’única indústria de l’illa va ser la sal, el carbó vegetal i la construcció naval.
A principis del s.XX l’illa es trobava empobrida amb una economia totalment rural i de subsistència. Però en els anys ’30 comença a sorgir un fenomen que canviaria Eivissa per sempre: el Turisme.
Als anys ’60 es produeix un vertader boom d’aquesta indústria, alimentat per alguns empresaris pioners i pel capital dels grans touroperadors europeus. L’obertura de l’aeroport internacional i l’augment de línies marítimes va ser tot el necessari per iniciar un procés de creixement en el número de places ofertades que arriba fins als nostres dies.
Aquest ràpid creixement ha provocat l’augment del nivell econòmic del illencs, però també greus problemes de masificació i de mediambient. S’han produït tot un seguit de forts moviments socials per reclamar la conservació d’espais naturals singulars com ara Ses Salines, o en contra de la construcció de grans infrastructures.
A finals dels ’90 Eivissa es van superar els dos milions de turistes anuals, essent britànics, alemanys i espanyols la majoria dels nostres visitants. Així i tot la construcció d’habitatges per residents europeus comunitaris és actualment la indústria més important en termes de producte interior.
A l’actualitat s’intenta vivament que turisme i creixement no suposin la destrucció d’un entorn on la natura i la bellesa són les protagonistes indiscutibles. És evident que mediambient i desenvolupament són difícils de harmonitzar, però s’han de fer tots els esforços per intentar no perdre l’essència paradisíaca de la nostra terra.
>>
Ara segueix cap avall, baixant per les escales fins arribar a la Plaça del sol.
