repertori:
zakir hussain - water girl · making music, 1987
l. shankar - raga shankarabaranam · pancha nadai pallavi, 199o
shakti amb john mclaughlin - la danse du bonheur · a handful of beauty, 1976
zakir hussain - making music · making music, 1987
van morrison - steppin' out queen (presa alternativa) · into the music, 1979
zakir hussain - nomads · music of the deserts, 1993
hariprasad chaurasia - raga ahir bhairav · venu, 1989
--------------------------------
1 zakir hussain - water girl · making music, 1987
esta recordarem la figura de potser el percussionista més important de la música índia, zakir hussain (1951, mumbai - frisco, 2o24) que va faltar just fa un mes
zakir hussain una de les veus musicals més importants i influents de la seua generació, no només a l'índia sinó al món
son pare, el mestre de tabla alla rakha, va viatjar per tot el món acompanyant a ravi shankar, zakir va tocar la tabla des de xiquet i va freqüentar els escenaris des dels dotze anys, coincidint amb el temps quan la música índia es posà de moda donant forma al gènere que els anglosaxons anomenaren músiques del món, un calaix on ficaren tota música d'arrels populars que no fos britànica o nord americana
2 l. shankar - raga shankarabaranam · pancha nadai pallavi, 199o
per dècades zakir hussain va formar part important el desenvolupament de la fusió o mestissatge , treballant amb músics de tots els estils i de tots els racons del món, seguint els passos del seu pare, o del llegendari intèrpret de sarod ali akbar khan (1922 bangladesh, 2oo9) amb qui va interpretar i crear música clàssica hindustànica
va començar a gravar el 197o amb vasant raid, sarod,
i formant la banda shanti a l'àrea de san francisco cap a l'any 197o, amb zakir hussain (tabla, dholak, naal), aashish khan (sarod) i pranesh khan (tabla, naal) de la índia i els músics americans de rock i jazz neil seidel (guitarra principal), steve haehl (veu principal, guitarra), steve leach (baix) i frank lupica (bateria)
la diga rhythm band, originalment anomenat tal vadya rhythm band, va ser fundada l'any 1973 per zakir hussain, a l'ali akbar college of music, mickey hart, bateria de grateful dead, es va unir el 1975, publicaren un disc diga que es va gravar el 1976 a l'estudi de hart the barn a novato, califòrnia. jerry garcia toca la guitarra en dues de les cinc cançons de l'àlbum. la cançó "happiness is drumming" és una versió primerenca i instrumental de "fire on the mountain"
però el conjunt que li va fer conegut és shakti banda formada pel guitarrista anglès john mclaughlin, el violinista indi lakshminarayan shankar i els percussionistes zakir hussain (tabla) i t. h. "vikku" vinayakram (ghatam o càntir de fang) es van unir l'any 1973, després de la dissolució de la primera formació de l'orquestra mahavishnu, i van fer una gira força extensa durant el període 1975-1977; després només van fer aparicions esporàdiques (amb canvis de personal)
3 shakti amb john mclaughlin - la danse du bonheur · a handful of beauty, 1976
a més de mclaughlin, va col·laborar i gravar amb molts músics de jazz com ara els saxos john handy, jan garbarek, george brooks, charles lloyd, pharoah sanders i chris potter, el bateria eric harland, el banjo bela fleck, els contrabaixistes edgar meyer i dave holland, el guitarra pat martino
4 zakir hussain - making music · making music, 1987 (john mclaughlin, jan garbarek i hari prasad chaurasia)
va participar a bandes sonores de bollywood i també de bertoluci o james ivory
entre tants d'altres músics pop, hussain va tocar a l'àlbum de 1973 de george harrison living in the material world i a l'àlbum hard work de john handy de 1973. també va actuar a l'àlbum into the music de van morrison de 1979 i a l'àlbum powerlight de 1983 de earth, wind & fire
coneixia a mickey hart dels grateful dead des dels anys 6o's, qui li va convidar el 1991 a participar l'àlbum planet drum, amb percusionistes de diferents parts del món: estats units (hart), puerto rico (giovanni hidalgo i frank colón), india (zakir hussain i t.h. "vikku" vinayakram), nigeria (sikiru adepoju i babatunde olatunji), i brazil (airto moreira i la cantant flora purim)
5 van morrison - steppin' out queen (presa alternativa) · into the music, 1979
fins a mitjans del segle xx, a la interpretació i l'ensenyament de la música hindú es dedicaven principalment nissagues de músics de famílies cortesanes. l'estigma social associat a la pràctica d'aquesta música i el sistema de castes va mantenir la majoria d'altres allunyats de l'estudi i pràctica seriosa de la música. entre els practicants hereditaris, els vocalistes masculins ocupaven la posició més alta seguits pels instrumentistes al segon graó i els acompanyants al tercer. les dones intèrprets també van quedar relegades a una categoria inferior.
malgrat aquests reptes als quals s'enfrontaven els intèrprets de tabal, l'art de tocar tabal va evolucionar des de la segona meitat del segle xviii i sis grans estils o gharanes van cristal·litzar a delhi, ajrada, lucknow, farrukhabad, banaras i punjab, cadascun dels quals tenia una tècnica i repertori distintiu per a recitals de tabla solista
el pare de zakir, alla rakha no pertanyia a una família de músics i s'havia enfrontat a molts reptes abans d'establir la seua identitat com un dels principals tabalers de la seua època com a intèrpret i guru de la gharana del punjab
gràcies a això zakir va tenir oportunitat de practicar i actuar amb els grans de la música hindú com ravi shankar, ali akbar khan, shivkumar sharma i hariprasad chaurasia, i fins i tot amb un ballarí de primer nivell com birju maharaj
el 1993 compone music of the deserts, amb
a la bateria electrònica i percussió – taufiq qureshi
teclats – piyush kanojia, salim merchant
sarangi, solo vocal – sultan khan
shenai [tar shehnai] – vinayak vora
percusions: tabla, drum [pakhawaj], drum [duff], dholak, tabal [matka], tabal [chenda], percussió [tasha], cimbals de dit [manjira], percussió [khadtaal], tabal [nagara] – fazal qureshi, gajanan more, rajesh rajbhatt, sadik qureshi
veus – durga jasraj, geetika varde, jyotsna hardikar, sumati antrolikar, vaijayanti limaye
6 zakir hussain - nomads · music of the deserts, 1993
7 hariprasad chaurasia - raga ahir bhairav · venu, 1989
----------------------------------------------
discografia de zakir hussain, incloent discs propis i col·laboracions importants:
197o, evening ragas - vasant rai
1971, shanti
1972, rolling thunder – mickey hart
1975, shakti – shakti amb john mclaughlin
1976, karuna supreme - john handy amb ali akbar khan
1976, hard work - john handy
1976, a handful of beauty – shakti amb john mclaughlin
1976, diga – diga rhythm band
1977, natural elements – shakti amb john mclaughlin
1979, morning ragas – l. shankar amb vasant rai
198o, who's to know – l. shankar
1985, song for everyone – l. shankar
1987 making music amb jan garbarek, john mclaughlin i hariprasad chaurasia
1988, tabla duet – zakir hussain i alla rakha
1989, venu – hariprasad chaurasia i zakir hussain
199o, at the edge – mickey hart
1991, maestro's choice series one – alla rakha
1991, planet drum – mickey hart
1991, when words disappear - david trasoff i zakir hussain
1992, flights of improvisation
1992, sangeet sartaj
1992, the one and only
1992, zakir hussain and the rhythm experience
1993, soundscapes: music of the deserts
1993, rag madhuvanti / rag misra tilang – shivkumar sharma
1993, concert for peace – ravi shankar
1993, rag rageshri – shivkumar sharma
1994, jog and rageshri
1994, ustad amjad ali khan & zakir hussain – amjad ali khan i zakir hussain
1994, golden krithis colours – kunnakudi vaidyanathan
1995, raga aberi – l. shankar
1995, raga maand bhairav – vilayatkKhan
1995, maestro's choice – series two – sultan khan i zakir hussain
1995, world network series, vol. 1: india- raga purya kalyan – zakir hussain i shivkumar sharma
1996, the elements – space
1996, mickey hart's mystery box – mickey hart
1997, kirwani
1997, magical moments of rhythm
1998, and the rhythm experience
1998, essence of rhythm
1998, night spinner – george brooks
1998, supralingua – mickey hart
1998, fire dance collaboration amb pat martino
1998, save our children - pharoah sanders
1999, remember shakti – remember shakti
1999, spirit into sound – mickey hart
2ooo, the believer – remember shakti
2ooo, tala matrix – tabla beat science
2oo1, golden strings of the sarod – aashish khan & zakir hussain
2oo1, saturday night in bombay – remember shakti
2oo2, selects
2oo2, summit – george brooks
2oo2, the best of mickey hart: over the edge and back – mickey hart
2oo2, live in san francisco at stern grove – tabla beat science
2oo2, ustad mohammad omar: virtuoso from afghanistan
2oo3, energy
2oo4, live at miles davis hall – remember shakti
2oo4, live at 38th montreux jazz festival – remember shakti
2oo4, punjabi dhamar
2oo4, raag chandrakauns
2oo4, shared moments – alla rakha
2oo6, sangam – amb charles lloyd, eric harland
2oo6, soukha – v. selvaganesh (amb john mclaughlin, zakir hussain, vikku, shrinivas)
2oo7, global drum project – m. hart, z. hussain, imran hussain, chandan sharma sikiru adepoju, giovanni hidalgo
2oo9, the melody of rhythm – béla fleck, zakir hussain, edgar meyer
2o12, mysterium tremendum – mickey hart band
2o19, good hope – dave holland, zakir hussain, chris potter
2o2o, is that so? – john mclaughlin, shankar mahadevan, zakir hussain
2o22, in the groove – planet drum
2o22, trios: sacred thread – charles lloyd, julian lage
2o23, as we speak, – béla fleck, edgar meyer, amb rakesh chaurasia
2o23, this moment – shakti
.........
fins a mitjans del segle xx, a la interpretació i l'ensenyament de la música hindú es dedicaven principalment nissagues de músics de famílies cortesanes. l'estigma social associat a la pràctica d'aquesta música i el sistema de castes va mantenir la majoria d'altres allunyats de l'estudi i pràctica seriosa de la música. entre els practicants hereditaris, els vocalistes masculins ocupaven la posició més alta seguits pels instrumentistes al segon graó i els acompanyants al tercer. les dones intèrprets també van quedar relegades a una categoria inferior.
els tabalers formaven part integrant de la secció d'acompanyants, ja que la tabla acompanyava música i dansa vocal i instrumental. la versatilitat del tabalista es posava a prova igualment en les tertúlies informals que sovint es feien els divendres a la residència d'un músic o una cortesana. aquí també s'escoltaria el tabal com a instrument solista, que s'havia desenvolupat des de la segona meitat del segle xix.
aquestes reunions de jumma (literalment, divendres) van adquirir moltes vegades un caràcter competitiu en forma de dangals (literalment, combat de lluita lliure) amb músics llançant-se reptes musicals els uns als altres alhora que reconeixien honestament l'art d'aquells que van brillar en aquestes ocasions.
tanmateix, l'èxit d'un tabalista en aquestes trobades no va assegurar una posició més respectable en la jerarquia social de la comunitat de músics. la tradició solista hindustani va permetre als vocalistes, instrumentistes i ballarins decidir el repertori de les actuacions i els acompanyants com els intèrprets de tabal i sarangi havien de proporcionar suport rítmic i melòdic en conseqüència.
pel que fa a l'economia, els solistes solien cobrar una quota, que després es repartia entre els intèrprets i el solista conservava la part principal.
pel que fa al reconeixement públic dels acompanyants, això no era una norma en la majoria de les vegades, fins i tot quan els concerts es feien en sales més grans. va ser molt més tard que els noms dels acompanyants van ser esmentats en anuncis als diaris o en portades i discos de gramòfons.
malgrat aquests reptes als quals s'enfrontaven els intèrprets de tabal, l'art de tocar tabal va evolucionar des de la segona meitat del segle xviii i sis grans estils o gharanes van cristal·litzar a delhi, ajrada, lucknow, farrukhabad, banaras i punjab, cadascun dels quals tenia una tècnica i repertori distintiu per a recitals de tabla solista. els trets estilístics d'aquestes gharanes també van influir en la naturalesa de l'acompanyament del tabal
com a intèrprets, compositors i mentors, nombrosos intèrprets de tabal han contribuït significativament a aquesta història de quadres de l'instrument. un exemple notable del qual hi ha documentals i audiovisuals és el d'ahmed jan thirakwa, que va ser el percussionista preeminent a la primera meitat del segle xx.
a la generació següent i una anterior a zakir hussain, quan els concerts s'havien traslladat a sales més grans amb capacitat per a diversos centenars de persones, el seu pare alla rakha, un famós intèrpret i guru de la gharana del punjab juntament amb il·lustres contemporanis com kishan maharaj i samta prasad de la gharana de banarasi, a través dels seus recitals van donar noves dimensions a l'acompanyament de tabal i presentacions en solitari que van captivar el públic
hi havia altres tabalers més joves destacats que també van afegir la seua perspectiva als estils existents. la llista d'aquests intèrprets de tabal és formidable, però va ser alla rakha i el seu univers musical els que van fer possible que son fill zakir hussain emergés com un important jugador de tabal a l'escenari mundial des dels anys setanta. alla rakha no pertanyia a una família de músics hereditaris i s'havia enfrontat a diversos reptes abans d'establir la seua identitat com un dels principals tabalers de la seua època
tanmateix, per a zakir hussain, va ser l'ambient en què va créixer i la seva capacitat per mesurar el pols del moment el que va distingir la seua obra de tot el que havia passat en el context del tabal en el passat. va tenir oportunitats de practicar i actuar amb els grans de la música hindú com ravi shankar, ali akbar khan, shivkumar sharma i hariprasad chaurasia, i fins i tot amb un ballarí de primer nivell com birju maharaj
quan hussain va viatjar als eua, les circumstàncies i les modes feien que músics d'occident i d'altres cultures musicals no índies miraren cap a l'índia
és cert que el so del tabal no era nou per a les orelles no índies. els músics hindústanis viatjaven a l'estranger des de l'última part del segle xix, tot i que no tenim informació sobre els tabalers que podrien haver acompanyat aquests músics durant les seues gires de concerts.
també hi ha el cas rar del musicòleg britànic ah fox strangways que prengué nota de la tabla mentre examinava diferents aspectes de la música índia al seu llibre the music of hindostan publicat el 1914. però als anys 50 i 60 el món occidental havia escoltat intèrprets de tabal com chatur lal i alla rakha amb freqüència, i en les dècades següents, l'estudi del repertori de tabal es va convertir en una activitat seriosa a occident i els estudiosos de la música d'aquesta part del món van prendre nota d'aquest instrument, el seu paper i el seu repertori.
de fet, alla rakha fins i tot havia tingut un paper integral en empreses de col·laboració entre ravi shankar i el violinista yehudi menuhin i en altres amb l'aclamada banda the beatles i amb el bateria de jazz buddy rich.
però va ser la curiositat innata de hussain, el seu talent per participar i la seua obertura a conversar i beure d'altres sistemes i instruments musicals, i la seua capacitat per connectar amb públic de diverses generacions i cultures, el que va contribuir a fer que la seua intervenció fos radicalment diferent de tot el que havia transcendit abans. no en va, es va convertir en el representant perfecte de la música índia en projectes interculturals durant aquesta etapa apassionant en una situació global canviant
la seua exposició a múltiples sistemes musicals evidentment el va influir molt i el so únic que va desenvolupar sembla haver estat el resultat d'aquesta interacció. va prendre això i idees relacionades amb la dinàmica i l'exploració tonal fins i tot a actuacions dins del regne de la música hindustani, amb el resultat que la seua música es va fer diferent fins i tot en l'esfera tradicional
també va integrar influències d'altres fonts amb allò que havia heretat del seu pare en termes musicals. aquí es demostra la facilitat amb què va negociar complexos complexos rítmics associats habitualment a la música carnàtica. ell i el mestre thavil ak palanivel acompanyen el prodigi de la mandolina u shrinivas
la manera com va absorbir composicions pertanyents a gharanes diferents del gharana del punjab, demostra l'apertura d'enfocament que va mantenir al llarg de la seua carrera. per a ell, les composicions popularitzades per ahmed jan thirakwa, kishan maharaj, birju maharaj, wajid hussain khan (de la gharana de lucknow) o altres grans, van ser acollides amb una interpretació molt pròpia. el caràcter lúdic de les seues presentacions fins i tot va recordar a alguns de l'estil del virtuós del tabal nizamuddin khan
notablement, el sabor eclèctic al tocar el tabal en solitari havia existit des de l'època de munir khan, que havia heretat el repertori tradicional dels estils delhi, ajrada, lucknow i farrukhabad, i els va difondre a través d'una galàxia de deixebles. en el cas de zakir hussain, aquest eclecticisme va ser possible no només per la seua acceptació oberta de diverses influències, sinó també perquè va ser capaç de donar-li una forma estètica en la interpretació que era original
això últim no hauria pogut succeir sense el domini inusual de l'instrument. la coordinació entre la tabla o dayan (tambor agut) i el dagga o bayan (tambor baix) sempre sorprendria als oients
a això s'hi va afegir la seua comprensió del tipus de so que volia produir amb el seu instrument i la forma en què volia que els oients es comprometessin amb la seua música. no en va, doncs, aprofitarels recursos que els avenços en sistemes d'amplificació pública oferien per calibrar el so amb l'efecte desitjat
podia simular el damru (tabalet de ma) i el shankh (botzina de mar). les seues improvisacions ràpides i àgils també es van mostrar sempre en una àmplia gamma d'escenaris musicals, com ara acompanyant al mestre del bansuri hariprasad chaurasia o el santoor shivkumar sharma
el seu acompanyament al kathak també va ser distintiu, com ara amb l'inimitable ballarí birju maharaj
a part de la sevu màgia al tabal, també va compondre música per a projectes musicals interculturals, àlbums i llargmetratges. el conjunt de treballs que ha deixat enrere, per tant, és més divers que el de qualsevol tabalista que l'ha precedit. la seua articulació dels processos musicals i la comunicació d'aquests als estudiants i oients en diversos fòrums també van ser elements que van faltar en gran mesura a les generacions anteriors de tabalers i fins i tot entre la majoria dels seus contemporanis.
durant les últimes dècades, zakir hussain s'havia convertit en sinònim de tabla, i no hi havia cap altre músic indi de la seua generació que rebés l'immens reconeixement públic que va fer a nivell nacional i internacional. va tenir la seua part de crítiques des de certs sectors: durant els seus primers anys de carrera, molts grans i contemporanis van considerar els seus recitals en solitari com a presentacions que mancaven de substància pel que fa al repertori tradicional. igual que el seu pare, aquests músics també el consideraven eficaç a l'hora de lliurar passatges ràpids centrats en certs bols (literalment paraules) del repertori de tabals o massa matemàtic i res més que això. van sentir que el seu estil com a solista i acompanyant estava marcat per trucs per agradar a la galeria.
però és obvi que va decidir no allunyar-se del camí que havia escollit i a poc a poc la seua música va anar influint en la majoria de tabalers i diversos van començar a aprendre l'instrument inspirats en el seu geni musical. el gir dels esdeveniments el va catapultar a una posició privilegiada i instrumentistes, ballarins i fins i tot alguns vocalistes, anhelaven compartir escenari amb ell. d'alguna manera, era considerat l'"artista principal" en aquestes situacions pel públic i mitjançant la publicitat relacionada amb aquests esdeveniments, tot i que feia el paper d'acompanyant.
molts l'adoren com a mestre del ritme i fins i tot han intentat emular la seua música i el seu aspecte i maneres. però, juntament amb el profund respecte i admiració per ell, pot ser un moment oportú per considerar els diferents reptes que ha pogut trobar al llarg del seu viatge amb la música, tal com ho van fer altres a diferents nivells abans que ell, i reconèixer la seua capacitat de resistència i creativitat de cara a aquests reptes.
el llegat que deixa enrere, esperem que ens motivi a mirar més enllà de l'immediat. el seu afany d'explorar la diversitat, d'innovar, d'anticipar-se, de respondre i de comunicar-nos, esperem que estimuli als estudiants de música. el seu llegat també farà que els oients, els organitzadors de concerts i altres músics considerin de nou el paper que els tabalers han jugat en el passat i la manera com això ha canviat en els darrers temps. la música de zakir hussain va fer que el so del tabal fos una joia universal
----traduit per mondolirondo de
https://scroll.in/article/1077319/aneesh-pradhan-zakir-hussains-legacy-encourages-us-to-innovate-anticipate-and-communicate
i
https://scroll.in/article/1076851/zakir-hussain-1951-2024-one-of-the-most-influential-global-musical-voices-of-his-generation
