repertori:
ilenia romano - andìra a una resta ebbìa · arbore femina, 2o25
ilaria pilar patassini - una giornata al mare · canto conte, 2o25
giulia mei - genitori · io della musica non ci ho capito niente, 2o25
guacamaya - avviso ai naviganti (a sigaro) · come bussole senza rotta, 2o25
punkreas - l'orologio · paranoia e potere, remastered 2o25
negrita - viva l'italia · canzoni per anni spietati, 2o25
curu - voce · corale – voci sommerse, storie negate, 2o25
schiamazzi - la danza delle carotidi · volume 2, 2o25
vienna - come la primavera · se voglio salvarmi la vita, 2o25
beatrice campisi - elanbeco · l'ultima lucciola, 2o25
anna castiglia - decostruire · mi piace, 2o24
khamilla - pensi troppo · 2o24
gioa lucia - parole vuote · forse un giorno, 2o25
la niña - oinè · furèsta, 2o25
i patagarri - sogni · 2o25
carmen consoli - l’amuri ca v’haju con rosa balistreri · l'amore che ho, 2o25
-----------------------------------------
1 ilenia romano - andìra a una resta ebbìa · arbore femina, 2o25
tornem a despatxar novetats arribades d'eixa itàlia que interessa, diversa, justa, empàtica i solidària
2 ilaria pilar patassini - una giornata al mare · canto conte, 2o25 bàsicament hi ha dues
maneres diferents d'utilitzar, en l'àmbit musical, el que comunament s'anomena "dialecte", però que sovint és un llenguatge real: una de més rigorosa, que afavoreix els instruments tradicionals, i una de més oberta a la contaminació amb elements del pop i el rock enriquits, en el cas del worldbeat, també per un ús més o menys massiu de sintetitzadors i caixes de ritmes. per al seu àlbum de debut, arbore femina, la jove cantautora sarda ilenia romano (no enganyar-se amb ilenia romano de sicilia) ha triat precisament aquest darrer enfocament, fent un viatge a la tradició lingüística del sard-logudorès, realitzat a bord de mitjans de transport sonor ultramoderns
considerant-ho tot arbore femina recorda paul simon i peter gabriel sobretot, i l'ús del chapman stick (instrument que va fer famós tony levin) per part de christian marras –productor de l'àlbum juntament amb la mateixa romano– no fa més que enfortir aquest pont cap al creador de womad
entre ritmes hipnòtics plens de tensió i obertures aèries, la veu d'ilenia romano –que va heretar del seu pare, cantant i bateria d'una històrica banda sarda, l'amor per les grans veus del soul, l'r&b i el jazz– assoleix cims de puresa cristal·lina.
la protagonista absoluta d'arbore femina és la natura i els fils invisibles que ens hi lliguen, i l'ús de la variant logudoresa de la llengua sarda –cada cop més relegada a l'àmbit domèstic, com moltes llengües i dialectes regionals– no és un caprici, sinó una elecció necessària per reparar aquest vincle profund amb la mare terra i amb les pròpies arrels, així com per "expressar aquests conceptes essencials de la manera més veritable i autèntica possible"
van ser les seues avantpassades maternes les que li van transmetre el coneixement d'aquesta llengua arcaica i viva alhora, la cançó que dóna títol al disc representa el punt de suport de tota l'obra: en una successió d'imatges breus i evocadores, ressorgeix el record de la seua besàvia, modista, així com la casa amb el seu pati on creixia un enorme llimoner, el fruit del qual, agre i mai madur, reflecteix la mateixa naturalesa dels éssers humans. segellant aquest profund vincle, transmès de mare a filla, hi ha la pregària que recita al final de la cançó peppina soro, l'àvia de l'artista, que reitera amb força el concepte: totes vam créixer al ventre d'un arbre femella i vam néixer d'ell
pilar, (ilaria pilar patassini, roma 1977) ha publicat un àlbum canto conte amb 18 versions de paolo conte amb angelo i la medit orchestra
un projecte meticulós, presentat amb originalitat, un dels segells distintius de la pilar, sempre atenta a no caure mai en allò banal. amb angelo valori va despullar les peces escollides per vestir-les d'una altra manera, molt més operística, "clàssica" en el sentit musical del terme. així doncs, res de guitarres manouche, ni percussió, ni kazoo, ni vibràfon, ni instruments de vent. una experiència auditiva totalment nova per a aquells a qui els agrada viatjar pel món extraordinari de conte. les úniques excepcions són el clarinet i el saxòfon que toca manuel trabucco, l'acordió de danilo di paolonicola i, convidat especial, l'acordionista diatònic alessandro d'alessandro
pilar afirma a les notes de l'àlbum: «la producció artística de paolo conte és un compendi d'arts: cançó, poesia, literatura, jazz, cinema, òpera, arts visuals i una aroma colonial i retro, però tot roman invariablement contemporani, no em canso mai d'escoltar-ho. feia anys que volia fer aquest projecte, volia donar veu i cos al costat femení de conte, al seu costat més sensual, eròtic, lúdic i francès. al final, entre la inconsciència i la saviesa, el desig va guanyar
paolo conte té 88 anys i el seu disc més recent és un concert de 2o23, paolo conte alla scala - il maestro è nell'anima (2 cd directe)
discografia pilar:
femminile singolare, 2oo7
sartoria italiana fuori catalogo, 2o11
l’amore è dove vivo, 2o15
luna in ariete, 2o19
ilaria y el mar, ep, directe 2o21
italia folksongs (amb daniele di bonaventura) 2o22
terra senza terra, 2o23
canta conte, 2o25
giulia mei, giulia cautogno, palermo 1993
diventeremo adulti, 2o19
io della musica non ci ho capito niente, 2o25
3 giulia mei - genitori · io della musica non ci ho capito niente, 2o25
4 guacamaya - avviso ai naviganti (a sigaro) · come bussole senza rotta, 2o25
“come bussole senza rotta” és el nou disc de guacamaya, banda veterana més de vint anys entre el combat rock i punk rock, nascuda el 2oo3 a partir de les cendres de fuckoceri -un grup anarcopunk de la zona de novara- i el primer projecte de la parella reb-elena.
després de continus canvis de formació, el 2oo5, la banda comença a fer gires pels locals okupats de la zona i a compondre les primeres cançons, però el punt d'inflexió arriba conjuntament amb el llançament d'un altro mondo, un cd autoproduït en col·laboració amb el collettivo rossomagenta i la gira de presentació on la banda grava cançons per tot el nord i centre d'itàlia, a suïssa i alemanya, compartint barricada amb bandes com ara gang, malavida, atarassia grop, los fastidios, blisterhead, cisco, modena city ramblers, duff, linea, rappresaglia, gavroche, dcp, la ghenga del fil di ferro... i participa en diverses recopilacions
el 2oo9 i pràcticament "de gira" van gravar i produir fino all'ultimo bandito que va marcar el pas definitiu de la banda cap a un so de militància i reflexió molt proper al folk rock però encès per la ràbia i la brutalitat típiques del street punk.
a la trobada de segells independents (mei) a faenza el novembre de 2o1o van rebre el "reconeixement al compromís social" de punkadeka, que abans van rebre banda bassotti, los fastidios, atarassia grop, malavida i linea
després d'un any de gira italiana i europea, el maig de 2o11 van publicar "il sangue e la polvere" esgotat en poques setmanes i reimprès a principis del 2o12
el 2o13 és l'any del seu desè aniversari i van gravar el seu cd de celebració titulat "come un pugno nello stomaco" a l'indiebox music hall de brescia, que conté temes inèdits i algunes rareses
a partir d'aquest moment, però, comença una sèrie de diferències amb diversos membres de la banda, que després conduiran a un període d'inactivitat. en aquest període, però, troben temps per gravar "without people we're nothing" sota la direcció de giulio (5mdr), que conté tota la llista de cançons en directe de guacamaya gravada a l'estudi i amb un o més convidats de bandes amigues a cada pista. el cd finançarà la construcció d'una escola primària que portarà el nom de vittorio arrigoni a gaza
“come bussole senza rotta” sona més introspectiu, com a l'anterior disc "clessidra senza sabbia", ara amb un so més "californià", melòdic, folk i de cantautor, sense abandonar l'energia punk i hardcore
el disc té col·laboracions a l’aquilone #2 la veu narrativa de daniele coccia d’il muro del canto ; a avviso ai naviganti, una reinterpretació de la cançó de banda bassotti dedicada a sigaro, la veu de marino severini de the gang acompanya aquest manifest de resistència i memòria; a via umbria, emergeix tota la potència vocal de path, mentre que a atarassofobia és la creativitat de dj myke la que deixa empremta, amb scratches i incursions noves contaminacions sonores
també versionen fiaba dels skruigners
discografia guacamaya:
come bussole senza rotta, 2o25
clessidra senza sabbia, 2o23
without people we're nothing, 2o15
come un pugno nello stomaco, directe 2o13
il sangue e la polvere, 2o11
fino all'ultimo bandito, 2oo9
un altro mondo, 2oo5
trenta anys de paranoia i poder tercer àlbum de punkreas que sona actual i necessari
la banda s'acomboià a san lorenzo de parabagio, comarca de milano, el 1989, i per la gira d'enguany ha publicat una reedició remasteritzada del disc amb algunes covers noves en la versió digital com la que ha fet el cantautor romà giancane de acà toro, modena city ramblers de la grande danza o tarm (tre allegri ragazzi morte) de la canzone del bosco
discografia punkreas:
199o, isterico
1992, united rumors of punkreas
1995, paranoia e potere
1997, elettrodomestico
2ooo, pelle
2oo2, falso
2oo5, quello che sei
2oo6, punkreas live
2oo8, futuro imperfetto
2o1o, paranoia domestica live
2o12, noblesse oblige
2o14, radio punkreas
2o16, il lato ruvido
2o19, inequilibrio instabile
2o21, funny goes acoustic
2o23, electric déjà-vu
2o25, paranoia e potere, remastered
5 punkreas - l'orologio · paranoia e potere, remastered 2o25
6 negrita - viva l'italia · canzoni per anni spietati, 2o25
visca itàlia, itàlia alliberada,
itàlia robada i colpejada al cor,
la itàlia que mai mor, presa per traïció,
itàlia assassinada per diaris i formigó,
la itàlia que no té por
l'itàlia oblidada i l'itàlia per oblidar,
l'itàlia que desespera, l'itàlia que resisteix
versió d'un tema del 1979, del cantautor francesco de gregori (roma, 1951) a càrrec dels negrita banda rock que s'acomboiaren al començament dels noranta a marcena, arezzo i enguany han publicat el quatorzé disc, cançons per anys sense pietat
discografia negrita:
1994, negrita
1995, paradisi per illusi
1997, xxx
1999, reset
2oo1, radio zombie
2oo5, l'uomo sogna di volare
2oo8, helldorado
2o11, dannato vivere
2o12, negrita live
2o15, 9
2o16, 9 live&live
2o18, desert yacht club
2o21, mtv unplugged
2o25, canzoni per anni spietati
«corale – voci sommerse, storie negate» és el primer àlbum de material inèdit del duet curù, format per les cantautores giana guaiana i bruna perraro, que canten a la justícia social
"donna chiama libertà" és la història de la jove kurda nudem durak, empresonada des del 2o15 només per haver cantat en la seua llengua
les cançons "una punta di rosso" i "saluterò di nuovo il sole" s'inspiren en el llibre "diaris de la presó" de la iraní sepideh qolian
musicalment hi trobem des de la música ètnica cantada en italià amb belles extensions vocals, world music i altres influències com el blues de land grabbing blues
instruments de corda, violins, instruments de vent, acompanyen la lletra. dues veus femenines que expliquen històries de dones a través d'un llenguatge universal "massa soles, som moltes no visibles per a la gent".
a més d'històries de la vida real hi ha contes de fades tradicionals com ara: "il folle di gourga" i "la sacra quercia", les lletres envien un missatge fort, clar i impossible de ignorar, només si totes estem fortament involucrades en intentar fer un món millor ho assolirem
7 curu - voce · corale – voci sommerse, storie negate, 2o25
schiamazzi és un psiquiatre de gènova que treballa en una planta d'aguts d'un hospital psiquiàtric
escriu cançons sobre amor, salut mental i contra el consumisme
s'amaga darrere d'una màscara i publica de forma anònima
el 2o21 publicà un primer epé titulat omonimo i ara el segon es diu volum 2
precedit pel senzill portomorto, al nou treball de cinc temes autoproduïts l'artista genovès fa un viatge d'anada i tornada entre itàlia i sud-amèrica. el volum 2 presenta, de fet, una sèrie de fortes afinitats amb els cantautors italians, en particular amb la venerable escola genovesa, acariciada per un vent càlid de zonda que porta amb si les melodies hispanes del rock chicano i la cúmbia colombiana, embellides per les atmosferes caribenyes del reggae. una paleta sonora policromada i multiètnica, sobre la qual la veu de schiamazzi, equilibrada entre un cant ronc i experimentat a la de andré i la intimitat magnètica, a la vora de la paraula parlada de leonard cohen, es burla de la trista involució dels tatuatges des d'una forma d'art corporal fins a una moda contemporània efímera (tatuaggi), un mirall d'aquella sensació de desolació que ens assalta en els nostres "moments no" (la danza delle carotidi) cristal·litzada en una sèrie d'escenes de bogeria ordinària que pinten els racons més decadents de la nostra societat (marciapiede)
8 schiamazzi - la danza delle carotidi · volume 2, 2o25
"se voglio salvarmi la vita" és el nou ep de vienna, nom artístic de la jove cantautora de la puglia cristiana d'auria, primer disc radici // foglie
les seues lletres introspectives revelen diferents moments de vulnerabilitat, d'emoció, d'acceptació de la pròpia persona
a come la primavera línies de baix sincopades acompanyen la incertesa de com asumir que la rutina és l'habitual a la vida adulta
9 vienna - come la primavera · se voglio salvarmi la vita, 2o25
pier paolo pasolini continua deixant la seva empremta, de maneres inesperades, com el pirata intel·lectual que era
la cantautora siciliana beatrice campisi es va inspirar aquesta vegada en el famós article conegut com l'article de les cuques de llum de 1975, en què la desaparició de les cuques de llum, a causa de la industrialització, es relacionava amb la "mutació antropològica" d'una itàlia en què "el buit de poder" va permetre al nou feixisme penetrar i transformar per sempre una civilització camperola fidel a la terra, per fer-la caure presa del consumisme. la cantant intenta respondre, cinquanta anys després, a la visió de pier paolo, amb vuit cançons en un delicat equilibri entre folk i rock, entre tradició i innovació.
sota la producció d'alosi, present amb la guitarra acústica al potent trípoli, on brilla l'elèctrica de rosario lo monaco, dedicada a aquells que creuen el mediterrani a la recerca d'una vida millor, campisi canta, en elanbeco, sobre una olivera siciliana centenària, la vida del qual testimonia la resistència de la natura a la transitorietat d'una humanitat que duu a terme experiències de naturalesa diferent, des del risorgimento fins al "fet humà" de la màfia, recolzades pels sons que s'adhereixen perfectament a les intencions de l'escriptura. aquí, per exemple, el dialecte dialoga eficaçment amb l'acordió de riccardo maccabruni, també present al piano de la dolça balada lassimi accussi, mentre que la viola de roda de laura bagnis s'entrellaça amb l'orgue de maccabruni in europa, una enèrgica elegia en dialecte per a un continent "bressol de pobles", amb una història autoritària, però encara esquinçat per tensions i impulsos contraris, i la balcanica zingarò, un himne a la vida lliure dels músics, acull els tambors i les percussions d'andrea pisati.
campisi domina les dues llengües, l'italià -és llicenciada en filologia clàssica i ensenya a la cpia de milà-, tant que el text de mappe stellari és un poema, i el sicilià, però hi ha una tensió més gran en aquest segon cas, com en la vanniata final, molt curta i intensa, un anunci cridat al carrer, sovint per venedors ambulants per vendre mercaderies o comunicar notícies, que l'autora situa com a teló de fons de la història de la "dduminaria" per a la festa de sant josep: "la nit de sant josep vam sortir a veure la 'dduminaria (la foguera). eren vespres tranquil·les i la lluna semblava petita, petita, mentre la muntanya de branques seques ens cremava al pit. i quan teníem por, l'antiga mà del temps ens abraçava fort. així és com ens sentíem: una llum al centre i moltes espurnes als ulls".
però el projecte no acaba amb l'àlbum; de fet, podríem dir que això no podria existir plenament sense el llibre que l'acompanya, que conté escrits de campisi, que aclareixen les intencions de les cançons, mentre que les esplèndides il·lustracions són de la seua germana elisabetta campisi, que també toca el baix a l'àlbum, i els gràfics són de stefano monti
discografia:
il gusto dell'ingiusto, 2o17
ombre, 2o22
l'ultima lucciola, 2o25
1o beatrice campisi - elanbeco · l'ultima lucciola, 2o25
la música de l'anna castiglia (catània, 1998) està vinculada als cantautors clàssics italians, amb lletres i mètriques que recorden els grans de la tradició. ella aporta, a més, una forta personalitat aportant la seua visió de dona al segle xxi, al seu àlbum debut mi piace mescla diversos estils musicals bossa nova, swing, trap o tango
decostruire és un text irònic i irreverent que aborda el tema de l'autoafirmació desmuntant qualsevol il·lusió i imposició, una invitació a buscar-se i alliberar-se a si mateixa, lluny de qualsevol etiqueta o convenció social
11 anna castiglia - decostruire · mi piace, 2o24
12 i patagarri - sogni · 2o25
i patagarri banda de milano i rodalies, tres singles després del seu primer disc patatrack del 2o24
gioia lucia, nom artístic de lucia vitale, cantant i compositora de 2oo2 va començar a escriure música durant l'escola el seu projecte artístic arrenca el 2o21, l'any 2o22 llançà la primera part del seu ep sotto, seguida de la segona part, sopra, l'any 2o23
el 2o24 va publicar 2 senzills i el seu primer àlbum sortí passat divendres
13 gioa lucia - parole vuote · forse un giorno, 2o25
furèsta potser, fins ara, el millor disc de música italiana d'arrels del 2o25
la niña és el pseudònim, així en castellà, de la cantant, compositora i productora discogràfica (i actriu) carola moccia, nascuda el 1991 al barri san giorgio a cremano de nàpols
ella ven misticisme i rebel·lió al seu disc de debut furèsta, on mostra la tradició de la música popular napolitana forjada amb tamburelli (panderetes) i postmodernitat, fascinada pel diàleg entre passat i present perquè li fa, diu, una sensació d'eternitat i circularitat
començà amb el duet electropop yombe a milano
yombe - yombe, ep 2o16
eden, ep 2o21
vanitas, 2o23
furésta, 2o25
14 la niña - oinè · furèsta, 2o25
khamilla, cantant i pianista de 23 anys de torí, piamonte. s'inspira del soul i l'r&b dels anys 7o's, influències de lucio battisti, ornella vanoni, bill withers, aretha franklin, etta james...
15 khamilla - pensi troppo · 2o24
la banda sonora de la pel·lícula “l’amore che ho” és un sentit homenatge a la cantastoria siciliana, entre la tradició, la invenció i el testimoni
passat 8 de maig coincidint amb l'estrena de la pel·lícula l'amore che ho de paolo licata, es publicà l'amuri ca v'haju, banda sonora original composta, comissariada i produïda per carmen consoli. una banda sonora que, mostra el llegat de rosa balistreri, figura central de la cultura popular siciliana del segle xx
la pel·lícula repassa la vida de la juglar de licata, dividida en quatre fases i interpretada per tantes actrius: anita pomario, donatella finocchiaro, lucia sardo i la mateixa consoli, que a la pel·lícula interpreta alice, una artista de carrer i companya de passeig de rosa.
16 carmen consoli - l’amuri ca v’haju con rosa balistreri · l'amore che ho, 2o25
------------------------
baustelle el galactico
gloria tricamo: "una piccola guerra"
bonifica emiliana veneta - quattro
----------------------------------------------
https://www.musictraks.com/
https://polveremag.it/category/recensioni/recensioni-album
https://www.mescalina.it/musica/recensioni
rock.it
http://www.xtm.it/emergenti.aspx
https://www.patriaindipendente.it/terza-pagina/pentagramma/popolo-che-canta-vincera/
https://www.radionapoli.it
https://www.allmusicitalia.it
https://www.antiwarsongs.org
www.italianmusicnews.com
https://www.impattosonoro.it/
https://www.rollingstone.it/
https://www.panorama.it
https://www.cromosomimedia.com/
https://recensiamomusica.com/category/recensioni-abum/
